El delta de l'Ebre té una superfície destinada al conreu de l'arròs d'unes 21.500 hectàrees, que produeixen entre 120 i 130 milions de quilos d'arròs, majoritàriament de gra rodó. No és casualitat que en aquest espai natural es produeixi arròs, ja que la salinitat de la terra fa que pràcticament sigui l'únic conreu viable. Tot i que l'arròs tampoc tolera la sal, en inundar-se els camps d'aigua dolça s'enfonsa la sal. Però, just quan més necessiten aquesta aigua, a l'estiu, hi ha bufetades per aconseguir-la. La concessió de reg de les dues comunitats de regants del delta de l'Ebre està al voltant dels 50 metres cúbics per segon, cosa que significa que cada productor consumeix, de mitjana, 1,7 litres per hectàrea i segon d'aigua per fer créixer l'arròs. «Aquesta és la concessió mitjana, però pot haver-hi grans terratinents que disposen de més aigua, mentre que petits productors amb prou feines arriben a un litre per segon i hectàrea», explica l'hidrogeòleg Antoni Canicio. Aquest consum d'aigua no és estable, ja que una vegada passada la sega (al setembre) el consum és molt menor. El problema dels arrossaires és que quan més necessiten aquesta aigua és durant l'estiu, precisament quan la Costa Daurada s'omple de turistes, per la qual cosa el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) consumeix el màxim que li permet la llei del minitransvasament, és a dir, els 4 metres cúbics per segon. Aquesta aigua es treu dels canals de les comunitats de regants, i els pagesos del Delta asseguren que hi ha autèntiques bufetades per garantir-se el subministrament. «Com a regants patim molt, perquè l'aigua dolça és vital per evitar que la salinitat et faci perdre la collita», assenyala el responsable nacional de l'arròs d'Unió de Pagesos, Rafel Verdiell. Són molts els arrossaires que creuen que el consum d'aigua del CAT s'incrementa els mesos de juliol i agost, i per això el nivell d'aigua dels canals baixa i els arriba menys aportació als seus camps. «Sempre hem tingut batalla per l'aigua entre els regants, però el cert és que des que es va posar en marxa Port Aventura a l'estiu al Delta en tenim menys», sosté Verdiell. De tota manera, els arrossaires se les enginyen totes per assegurar-se l'aigua i la bomben de les sèquies per reaprofitar-la. «No es pot transvasar aigua perquè al Delta ja no n'hi ha prou», afirma Canicio.

PER QUÈ NOMÉS ARRÒS?
Tot i que a la dècada dels 70 es va introduir el conreu d'horta al delta de l'Ebre, i en principi semblava que podia funcionar, en poc temps els pagesos van comprovar que les plantes naixien i es morien. El motiu no és altre que l'elevada salinitat del terreny. En el cas de l'arròs, que tampoc tolera la sal, com que s'inunda el camp amb aigua dolça el pes d'aquesta empeny la sal cap a sota. És per això que durant la campanya de producció és molt important que l'arrossar tingui prou aigua dolça, ja que en cas contrari en només dos dies la salinitat pot arruïnar una bona collita. Els productors asseguren que no gasten més aigua que si conreessen panís en lloc d'arròs.