N'hi ha que diuen que la festa de Sant Jordi hauria de ser la Diada de Catalunya. És a dir, que s'hauria d'anul·lar l'11 de Setembre i canviar-lo per Sant Jordi i convertir el dia 23 d'abril en festiu. Cada any, per Sant Jordi, es pot sentir aquest comentari en una veu anònima de passejant. Els arguments són, sobretot, que aquesta és una festa de tothom, com una gran festa major i que per Sant Jordi sí que se celebra alguna cosa, no com per l'11 de Setembre (ja és trist que celebrem una derrota, diuen).

Però si Sant Jordi es convertís en festiu perdria tota la seva gràcia. Si us heu passejat per rambles i passejos del país hi veureu llargues corrues de nens i nenes des de l'escola bressol fins a primària amb els respectius mestres que visiten les paradetes. Si fos festiu, això seria impossible. A veure quants pares i mares sacrificarien un dia de festa per anar a dur la mainada amb els altres companys d'escola per viure així Sant Jordi? Però, a més, algun any que Sant Jordi ha caigut en diumenge, l'ambient en totes aquestes rambles que abans esmentava es redueix absolutament, sobretot si, a més, fa bon dia, perquè la gent aprofita per sortir fora. És a dir, la gràcia, justament, és que sigui un dia feiner i no només per als petits.

Quanta gent fa un dia de feina diferent! Escapar-se al migdia per fer un volt amb la parella, amb qui dinarà un mos a peu dret, després d'haver comprat la rosa i el llibre. Quants estudiants faran campana de l'institut i de la universitat, amb total permissivitat, perquè avui és un dia especial, de cultura. Quanta gent admira, precisament, que els catalans sapiguem fer festa sense fer-ne i dedicar tota una jornada als llibres i fer-ne partícips els nouvinguts. Que ho diguin, si no, als cubans que ahir van muntar una parada al bell mig de la Rambla de Girona, o als mormons que feien proselitisme en un ambient distès i laic. Perquè, tot i celebrar un sant patró, la festa, la diada, està gairebé exempta de celebracions religioses. El patró català, lluny de veneracions beates, viu sobretot de veneracions patriòtiques i rondallístiques. El mite, el conte, la llegenda fantàstica, de la qual es veuen representacions improvisades arreu, mostra com, any rere any, Sant Jordi perviu i torna a matar el drac. Un Sant Jordi que hauria de ser una metàfora de la nostra cultura, tot i que cada vegada és més una metàfora del consumisme.