Si volguéssim explicar els conceptes bàsics de l'art modern, podríem dir que Sant Jordi és com una gran performance, és a dir una gran obra d'art que no està feta ni de pintura, ni de fusta, sinó de l'acció de milers de persones que aquell dia saben el que han de fer de manera col·lectiva en una mena de representació coreogràfica.

Sant Jordi és una performance de performances. Si no, que algú doni nom a una activitat com la que ahir es va produir a Tarragona, on una colla petonejava els vianants que passaven pel carrer. Els artistes d'això en diuen una acció o una performance.

Fins i tot d'aquí se'n deriva un altre concepte: l'art corporal, és a dir l'art que utilitza el cos com a mitjà o suport per fer creació. Els petonejadors portaven els llavis pintats d'un roig encès que convertia en un llenç les galtes dels petonejats.

Sant Jordi és també un bon manual sobre l'art per explicar la vessant artística que s'anomena art conceptual i que es basa més en la intenció de la idea que es vol transmetre que en l'objecte. Les idees que suggereixen els llibres dels quals es parla tant aquesta diada tenen una visualització, però no una forma concreta. Són evidents per a tothom, però intangibles. Com l'art conceptual.

El fet que una rosa sigui l'objecte més perenne que es pugui regalar i tanmateix es gastin milions d'euros en un sol dia per reafirmar el llaç d'amor de les parelles (o per acontentar la sogra, dir que estimes a la mare o quedar com un senyor amb les companyes de treball) explica el sentit d'una altra modalitat creativa: l'art efímer, que com el nom indica té una duració limitada. Una altra modalitat d'art modern és el food-art (fet amb menjar). Els esmorzars i dinars dels escriptors amb la premsa podrien ser una varietat singular d'aquest art.