| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dijous, 24 d'abril de 2008 > La jornada cronometrada
Sant Jordi és un dia de ritme frenètic. Per als lectors que busquen desesperadament una signatura del seu ídol literari. I, sobretot, per als escriptors, llibreters i editors, que ahir van començar el dia esmorzant amb nervis, i el van acabar brindant amb satisfacció.EL PUNT. Barcelona
Sant Jordi: dotze hores sense treva. Assegura la dita que qui matina fa farina, i l'escriptor Joan Barril se l'agafa al peu de la lletra. L'any passat, a les set del matí ja el tenies signant al mercat de la Boqueria. Aquest any li ha costat una mica més, però no massa, desenganxar-se dels llençols. A les vuit –que aviat és dit– Barril estava palplantat a l'estació de Sants per rebre els primers viatgers del TAV. «Com més matino, més signo», deu pensar Barril. Els periodistes, que ja se sap que a aquestes hores encara tenim el motor al ralentí, arribem tard, no trobem rastres de Barril, però és que la presència ha passat inadvertida. «Des de les cinc de la matinada que estic de guàrdia i no he vist cap escriptor signant», assegura l'encarregat de seguretat al control d'entrada del TAV. Als punts d'informació del TAV, d'Adif, al centre d'atenció al client de Renfe, i ni tan sols al punt d'informació del metro, el punt de venda de l'ONCE i les paredes de llibres i roses no en saben res, d'en Barril. Però Barril no ha faltat a la cita. El fotògraf, i els reporters matiners, en donen fe. «Quina bogeria, quanta gent!» I això que a primer cop d'ull semblava que enguany n'hi havia una mica menys, de gent –no de bogeria, que era la de sempre–, en el tradicional esmorzar de Sant Jordi, que en la seva novena edició va reunir un centenar d'escriptors, a més d'editors, periodistes i altres representants de la classe literària. De gent, n'hi havia molta, i la prova del cotó és que al hall de l'hotel Regina l'únic que sobresortia era el barret d'Indiana Jones que lluïa Eudald Carbonell. Boris Izaguirre lluïa peus, bé... sabates de xarol verd. Àngel Casas lluïa ulleres fosques. I Francisco González Ledesma, un constipat. Izaguirre deia que Sant Jordi el fa sentir «com si estigués a Hollywood». El generós escot de Najat El-Hachmi, molt atabalada, també era digne de figurar en l'estel·lar catifa vermella. Fernando Schwartz bramava la divina bogeria del Sant Jordi més matiner, i afamat: els escriptors saben que la diada és dura i, davant d'un esmorzar ben cuinat i ben servit, només en poden quedar engrunes. Txumari Alfaro responia a les preguntes dels periodistes amb la boca plena, perquè se'n facin una idea. Pep Coll va encadenar un esmorzar rere l'altre: a les nou del matí ja havia fet un primer mos (acompanyat d'El-Hachmi i Melcior Comes) en un esmorzar que va organitzar el Grup 62. Coll, com molts altres escriptors, anava preparant l'estómac perquè difícilment hi hauria temps per dinar. Mentre els autors titllats de mediàtics (Izaguirre, Nuria Roca, Jaime Peñafiel...) acaparaven l'atenció, Juan José Millás donava una bona definició del que és, o sembla ser, Sant Jordi: «És encara un misteri saber per què tot un poble se sent culpable si no torna a casa a la nit amb un llibre i una rosa.» Encara faltaven unes quantes hores perquè arribés la nit... Sant Jordi ho va capgirar tot, fins i tot la més profunda tranquil·litat infantil. Els jardins del Palau Robert, on normalment els nadons i infants juguen i experimenten sota la mirada atenta de les àvies o la distesa conversa de les mainaderes, es van trasbalsar ahir amb la presència d'un estudi mòbil de ràdio i més parades de llibres i roses. Els protagonistes de Minoria absoluta i els seu llibre mediàtic van generar expectació, però l'estrella del matí va ser Jordi Pujol. Les seves memòries es van vendre molt bé i l'expresident va generar una cua immensa de gent que volia una dedicatòria. No va poder atendre tothom, però sempre es podrà dir que són coses del directe. Mentrestant, els infants miraven de distreure's en indrets on normalment només transiten els gats. El retard a l'estació de Sants fa acumular altres retards que ja ens han fet perdre l'esmorzar d'Edicions 62. Arribar amb la festa començada es paga car i la multitud d'escriptors que assisteixen al dinar de 62, com ara Ferran Torrent, Rafael Vallbona, Emili Teixidor, Sebastià Alzamora, Manuel Forcano, Martí Gironell, Francesc Miralles, Biel Mesquida, fan que quan el periodista arriba només quedi fideuada. Mata la gana amb un bon grapat de cacauets i broquetes de fruita fresca. Si els invidents ja poden participar de la festa democràtica votant, també ahir es van voler fer sentir llegint contes al restaurant El Taxidermista. Se cedien els torns els que baixaven el cap per seguir el blanc sobre negre i els que aguantaven alçat el cap i resseguien els punts de les pàgines en blanc. Les taules ben ajuntades al costat del finestral que deixava passar una llum tènue, de ressol, de la plaça Reial. La il·luminació del local, ombrívola, afectava els vidents, mentre que la dicció dels invidents no perdia passada. El conte seleccionat (la narració Así comió Zaratrusta, del llibre Pura anarquía, de Woody Allen) desgranava una sarcàstica relació d'intel·lectuals amb la dieta. La màxima final del conte? «L'home és l'únic ésser capaç de no deixar propina al cambrer.» Magnífica conclusió per a un dels restaurants més sol·licitats pels usuaris del Lonely Planet. L'activitat d'ahir a la tarda, que pretén fer normal allò que encara capta l'atenció dels periodistes, no és un simple miratge. Una bona demostració és trobar llibres escrits en Braille entre els centenars de milers que es venien ahir a la Rambla. I va resultar ser, un any més, un dia esgotador. Qui ho havia de dir! Però si és sagrat esmorzar de bon matí a l'hotel Regina, també ho és assistir a alguna de les diverses festes i còctels nocturns que tanquen la jornada de Sant Jordi. Una de les més populars i multitudinàries és la que munta el Grup Planeta a la sala Luz de Gas. El dia, doncs, es va acabar com havia començat: amb una trobada de tot el sector. Això sí, amb menys nervis que al matí, i amb els dits engarrotats. El cava va fer de bàlsam. (Informació elaborada per Jaume Vidal, Xavi Aguilar, Jordi Bordes i Maria Palau) |
)
)
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|