«Per a la Cristina, l'àngel de les 9h.» Així feia la primera dedicatòria que va estampar ahir Carlos Ruiz Zafón. Eren les dotze del migdia i la Cristina, una noia d'uns vint anys, portava des de les nou del matí esperant un autògraf del seu ídol. Instal·lat en una caseta a la cruïlla entre passeig de Gràcia i Gran Via, Zafón va atreure més un miler de persones. La cua anava de passeig de Gràcia fins a la rambla de Catalunya i tornava fent una llarga essa. L'autor d'El juego del Àngel no se'n sabia avenir del seu poder de convocatòria i amb un roll-on Montblanc i dos retoladors, un daurat i un altre platejat, anava signant a un ritme de 3/4 llibres per minut: «No m'he preparat físicament de cap manera per al Sant Jordi. M'ho prenc amb calma, finalment avui és un dia festiu.» De tant en tant anava fent l'ullet a alguna fan i es deixava petonejar i retratar. «Vaig regalar L'ombra del vent a la meva promesa i ara ja estem casats i esperem el segon fill», deia un lector a Zafón. Un altre, l'Alfons, un dels primers lectors que s'ha empassat El juego del Ángel des de la seva sortida dijous passat (se'l va acabar dissabte a les dues de la nit) li va regalar unes fotografies antigues de Puigcerdà i un llibre que havia escrit sobre la Cerdanya: «Estava esperant amb candeletes conèixer-lo personalment després d'haver parlat amb ell dilluns en el programa del Basses, quan li vaig indicar alguns petits errors de l'obra ambientada en part a Puigcerdà, com ara que en algun moment el protagonista apareix sota el nom de Daniel, en lloc de David, i que parla d'un banc que el 1900 no existia...»

«Sant Jordi és una manera de conèixer els teus lectors, però amb tantes presses és difícil dedicar-los gaire temps. En tot cas, està clar que en tinc de tota mena», deia l'autor entre signatura i signatura i còmodament instal·lat en una mena de despatx de notari. A la cua moltes persones aprofitaven per anar avançant pel camí de la novel·la, com l'Elena, que ja anava per la pàgina 425: «Està en el mateix nivell que L'ombra del vent, si no tingués tanta vergonya li diria que no he trobat en cap a altre autor aquesta manera de narrar una intriga.» La Marta, que «l'admira des de fa deu anys», atacava la plana 409 d'El juego del Ángel, una obra que de moment li estava agradant menys que L'ombra del vent: «Estic molt nerviosa... m'agradaria preguntar-li moltes coses sobre del llibre, però no sé si m'atreviré i segur que tindrà poc temps.» En Jordi es declarava zafonià fins a la medul·la, s'ha llegit dues vegades L'ombra del vent i la resta dels seus llibres: «Enganxen per la seva intriga ben elaborada.»

Resulta que el constructor del Cementiri de Llibres Oblidats mai no va fer, de jove, cues per aconseguir una signatura. Esperava altres ocasions més tranquil·les per establir contacte amb els seus autors preferits. «Haig de dir que feia anys que no venia per Sant Jordi i em sorprèn la dimensió espectacular i massiva que està prenent.»

Interrogat sobre si pensava incloure en alguna de les seves novel·les barcelonines la diada com un esdeveniment altament literari, a Zafón se li va il·luminar la cara: «Podria tenir la seva conya fer un enigma al voltant de Sant Jordi...» Caldrà esperar l'entrega vinent.