Greenpeace i Ecologistes en Acció han demanat a la fiscalia que «obri diligències i es depurin responsabilitats» en el cas de la fuita, segons va dir ahir a Tarragona l'ecologista Carlos Bravo, que va qualificar l'incident de «fet delictiu». També han dut el cas a la comissió d'Energia de la UE perquè faci «una anàlisi independent» i han demanat a Protecció Civil les dades de la xarxa d'alerta radioactiva i més informació al CSN. «Ara té una oportunitat d'or per recuperar la credibilitat», va dir Bravo, segons el qual «alguns treballadors de la central han dit que van arribar a mesurar fins a 50 mil·lisieverts/hora». Bravo va reclamar una nova reforma de la llei del CSN, que les sancions siguin proporcionals als beneficis de les centrals (a tall d'exemple va detallar que Vandellòs II va guanyar 150 milions d'euros durant el temps que va funcionar amb el sistema de refrigeració deteriorat, fet que li va costar una multa d'1,6 milions) i que la factura elèctrica no serveixi per crear un fons que cobreixi els danys civils en cas d'accident greu.
Per la seva banda el portaveu d'Ecologistes en Acció, Eloi Nolla, va reclamar el tancament d'Ascó I i la no-renovació de les llicències d'explotació de les altres dues centrals gestionades per l'ANAV: «Té els pitjors indicadors de funcionament de l'Estat i ha reincidit amagant informació. Aquest no és un problema de la direcció de la central sinó de filosofia d'empresa, l'ANAV no pot continuar gestionant les centrals, Catalunya no es mereix això ni es pot permetre tenir centrals com aquestes.». Segons va enumerar, el mal funcionament de les plantes és conseqüència de l'envelliment del material, la reducció de personal, l'augment de potència i la política del «negoci en detriment de la seguretat» fruit del «monopoli» de l'ANAV. «Volem que s'actuï políticament per corregir els problemes», va dir. També va coincidir amb la delegada de Greenpeace a Catalunya, Anna Rosa Martínez, a criticar «la inhibició de la classe política» en general i del govern català en particular. Al seu torn Martínez va qualificar d'«impresentable i decebedora» l'actitud del president de la Generalitat que «contribueix a crear alarma social perquè vol tapar la realitat». «Amb les dades disponibles», segons Carlos Bravo, l'administració «ja hauria hagut de reconèixer que hi va haver la possibilitat que es produís un impacte radiològic sobre la població».
