Thomàs fa un estudi, a partir d'entrevistes a més de cinquanta falangistes, de «la història de la Falange, abans de la guerra, durant la guerra, en allò que se'n va dir la Zona Nacional, i en la immediata postguerra». L'autor vol aclarir «qui eren, què volien i quines lluites internes tenien» i explica molt acuradament «tot el que van aconseguir els falangistes catalans de cara a la conquesta de Catalunya».

Joan Maria Thomàs, que viu a Torredembarra, està considerat el millor especialista de l'Estat espanyol en la història de la Falange. Explica que quan va acabar la carrera d'història, l'any 1976, mentre que als seus companys en la lluita antifranquista els interessava estudiar l'oposició al règim de Franco, ell va considerar que «era imprescindible conèixer bé l'interior del franquisme». Tot i que ara la situació historiogràfica «s'ha normalitzat», en aquells anys «era necessari estudiar el poder del franquisme, encara que n'estàvem tan farts...», exclama Thomàs, que afegeix que, per ell, «és molt interessant estudiar el feixisme, encara que ha fet molt mal a la història». Amb tot, en els seus llibres, l'historiador intenta «deslligar» els seus punts de vista polítics de la recerca. «Jo no faig llibres militants en contra d'un tema o d'un partit, de denúncia». «La realitat és la que és; molt dura», puntualitza aquest professor d'història contemporània de la URV.

Ara, en el nou títol, Feixístes! (L'Esfera dels Llibres) ofereix una visió del que va significar la Falange a través d'entrevistes als seus propis protagonistes, amb personatges com Antonio Correa Véglison, Luys Santa Marina, José Rivas Seva i José María Fontana Tarrats, que va ser cap provincial del Movimiento a Tarragona.

A més, Thomàs analitza la documentació proporcionada pels mateixos protagonistes i també «el que es va salvar» de la documentació oficial, ja que l'any 1977 es van destruir tots els arxius de la Falange. És un material inèdit que serveix a l'autor per «dir la seva «davant d'altres interpretacions que s'han fet, i que, precisament perquè no s'havia fet recerca, maquillaven una mica el tema», diu Thomàs, que afegeix que ha fet un esforç «de difondre un material que fins ara estava inèdit, perquè la Falange catalana s'havia estudiat molt poc».

Tres són les principals argumentacions de Thomàs. Primer, que «els falangistes catalans davant la guerra eren molt pocs». Segon, que «estaven profundament dividits, per dues raons: una, perquè uns eren partidaris de fer una acció política més violenta, i els altres no; i també estaven dividits perquè uns creien que el falangisme havia de ser d'alguna manera respectuós amb el fet català, sense acceptar l'autonomia de Catalunya i la cooficialitat de la llengua, mentre que l'altra part del partit eren absolutament contraris a allò que fos català i de Catalunya». I la tercera aportació de Thomàs és que «els falangistes catalans van tenir força importància durant la guerra, i van aconseguir fer arribar algunes de les seves propostes a Franco i a Serrano Suñer, però després, en acabar la guerra, van perdre tot el protagonisme».

D'altra banda, al novembre es publicarà als Estats Unit el llibre Roosevelt y Franco. de la Guerra Civil a Pearl Harbor, un volum del qual Thomàs n'està redactant ara la segona part, la que abastarà el període comprès entre 1942 i 1945.