| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 23 d'abril de 2008 > Parelles al peu de la lletra
Capmany i Vidal Alcover, Rodoreda i Obiols, Oliver i Fuster, són alguns dels escriptors que han compartit llibres i llitVALÈRIA GAILLARD. Barcelona El jove Werther veu en la inaccessible Carlota la seva dona ideal perquè comparteix una mateixa sensibilitat literària. Amb més sort que el personatge de Goethe, que s'acaba suïcidant per l'amor no correspost, algunes parelles d'escriptors i escriptores reeixides aporten un toc rosa a les lletres catalanes. Es tracta de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover, Maria Antònia Oliver i Jaume Fuster, Carles Riba i Clementina Arderiu, Agustí Bartra i Anna Murià, Marta Pessarrodona i Gabriel Ferrater, Rosa Leveroni i Ferran Soldevila, sense oblidar la parella adúltera de Mercè Rodoreda i el periodista i activista Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat). Algunes d'aquestes liaisons dangereuses es van gestar a Roissy-en-Brie, a França, en el primer exili.
Armand Obiols era un home seductor «brillant i intrigant» –diu Marta Pessarrodona en la biografia Mercè Rodoreda i el seu temps– i la mare d'Aloma hi va caure de quatre potes. Quan el va conèixer no va parar d'anar-li al darrere fins aconseguir-lo, malgrat que era un home casat pare d'una nena de dos mesos i que ella mateixa s'havia esposat ben joveneta amb el seu oncle Joan Gurgurí i Guàrdia. Segurament es van conèixer pels volts de 1937, quan Rodoreda, de qui enguany se celebra el centenari del naixement, treballava en la Institució de les Lletres Catalanes sota la direcció de Joan Oliver (amic d'Obiols) i va prendre cos en el primer exili a Roissy-en-Brie, el 1939. Secret de domini públic, resulta que Oliver mateix va reprendre Rodoreda perquè perseguia un home casat. La història s'embolica quan Rodoreda va tenir un flirt amb Francesc Trabal (el germà de la dona d'Obiols!) en un viatge a Praga que van fer com a delegats del PEN Català. El romanç amb Obiols va durar tota la vida i es va estroncar amb la mort d'ell, el 1971, a Viena, on treballava per un organisme internacional. Sembla que a Viena Rodoreda va passar el mal tràngol de topar-se amb P., la dona amb qui Obiols va passar els darrers anys de la seva vida, una jove secretària que treballava amb ell. «Vistos en perspectiva, Rodoreda i Obiols congrien una història complexa, en què per mi sobresurt la tristesa d'haver hagut de trencar amb Francesc Trabal i Joan Oliver per causa de la seva relació», opina Mercè Ibarz, autora de Rodoreda: Exili i desig. Altres amors adúlters són els que van protagonitzar la poeta Rosa Leveroni amb l'historiador i poeta Ferran Soldevila, un affaire que va començar als anys trenta quan Leveroni era la seva alumna a l'Escola de Bibliotecàries. Es portaven gairebé vint anys de diferència. Quan van començar la relació ella tenia 21 anys i ell 39. El seu amor mig adúlter (Leveroni no es va casar mai) va durar tota la vida, malgrat les circumstàncies històriques. «Leveroni era una dona molt enamoradissa i convertia les seves relacions íntimes en literatura», apunta Enric Pujol, curador dels dietaris de Soldevila. «Durant la guerra ell se'n va distanciar perquè tenia dona i fills, però quan aquests van exiliar-se va cedir. Podria ser que Leveroni quedés embarassada d'ell i avortés. Això no ho podem saber del cert perquè en els seus escrits Leveroni barreja realitat i ficció». La seva relació queda documentada en una correspondència sucosa que Pujol prepara i que publicarà a la tardor Viena Edicions. Un altre mestre de la mateixa escola, el poeta i hel·lenista Carles Riba, també va anar darrere Leveroni, tot i que, segons Pujol, no va arribar a passar res. Riba estava casat al seu torn amb una poeta quatre anys més gran: Clementina Arderiu. La poesia els va unir: Arderiu havia guanyat els jocs florals de l'Agrupació Excursionista el 1912 i Riba, aleshores una jove promesa, va ser l'encarregat de fer el discurs de presentació. Es van casar el 1916 i es van instal·lar al Putget. Pessarrodona, en les seves Donasses, explica que va ser ella la primera que va publicar, Cançons i elegies (1916), tot i que sovint va quedar a l'ombra del seu marit, amb qui va compartir una intensa vida intel·lectual, farcida de viatges per tot el continent europeu. Alguns crítics assenyalen, però, que Riba no va influir en la seva obra, més pròxima als gustos de Josep Carner. Arderiu va abandonar la poesia durant dos anys a la mort del seu marit, el 1959. Una de les parelles literàries més sòlides de les lletres catalanes és la que van formar Maria Antònia Oliver i Jaume Fuster. Es van conèixer a Mallorca, on Fuster havia anat a fer el servei militar. Marcats per una vocació literària precoç, de seguida es van enamorar i es van casar. Oliver es va traslladar a Barcelona als anys setanta, després de publicar les Cròniques d'un mig estiu, i va compartir vida i literatura fins a la mort prematura de Fuster el 1998. La seva desaparició va llançar Oliver a un període de silenci: «No ens vam enamorar per la literatura però sí que ens va unir molt, ara que ell ja no hi és em costa més escriure», diu Oliver. L'escriptora recorda que al principi, quan tots dos escrivien s'ho passaven molt bé, però al final van deixar de llegir-se mútuament perquè «s'enfadaven». Després de la desaparició de Fuster, Oliver va reescriure la novel·la Tallats de lluna. El 2007 va publicar el llibre de contes Colors de mar. Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany formen una altra parella modèlica en què amor i literatura s'uneixen en una sola passió. Es van conèixer de grans el 1968 (ella tenia 50 anys i ell, 45). El trasllat a Barcelona va significar per a Vidal Alcover sortir d'una profunda crisi. Els dos autors no es van casar mai: «Eren dues persones que havien llegit i escrit molt, grans conversadors, i és clar que la literatura els va unir», comenta Magí Sunyer, professor de la Universitat Rovira i Virgili.Finalment, una altra relació que ha unit dos literats és la que van mantenir Gabriel Ferrater i Marta Pessarrodona. La poeta va ser la darrera parella del cèlebre escriptor i lingüista i el va acompanyar des que es va divorciar el 1969 de la seva dona americana, Jill Jarrell, i fins al seu suïcidi, el 27 d'abril de 1972. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|