La primera novel·la de Joan Miquel Oliver s'anomena El misteri de l'amor, però qualsevol que sàpiga aproximadament quin peu calça el guitarrista i compositor d'Antònia Font intuirà que el llibre, editat per Empúries, no és en absolut una novel·leta tova, carregada d'edulcorants, al voltant del que Oliver defineix com «el misteri per antonomàsia». Ara bé, d'amor en parla, tot i que des de la perspectiva d'aquell que, com ell, creu que l'amor és una malaltia de transmissió sexual. «El món és una suma d'àtoms, i les persones som un petit sac d'àtoms organitzats, i prou. Això només respon a la metafísica, encara que ens pensem que som l'hòstia. Aquest és el tema del llibre i el que m'agrada de la novel·la és com s'ha desenvolupat el tema, no pas l'argument», explicava l'autor fa uns dies.

Oliver, que avui a Barcelona substituirà les firmes de discos per les de llibres, va començar a escriure El misteri de l'amor amb la intenció que fos un recull de contes. Al final, va acabar sent una novel·la que, per la manera com va ser escrita, té impresa en les primeres pàgines una advertència de l'editor que la prosa del músic de Sóller s'escapa de les recomanacions de qualsevol llibre d'estil.