Des de la necessitat d'incloure la negociació pel concert econòmic com a condició per als pactes postelectorals del 2010, fins a la presentació d'una candidatura unitària de les forces catalanistes als comicis al Parlament europeu de l'any vinent. La ponència de la cúpula, que la permanent nacional va aprovar ahir, ha assumit el gros de les propostes que ja havia formulat Gent d'Esquerra, la candidatura del secretari general i del cap de files dels republicans al Congrés, Joan Ridao. I això que l'entorn de Carod va aconseguir setmanes enrere que no fos Huguet sol, com ho volia Puigcercós, qui redactés la ponència. La va assumir un nucli coordinador, amb Tresserras equilibrant la balança, que finalment ha traçat un full de ruta que incorpora pràcticament totes les propostes de Gent d'Esquerra i només cita el 2014 en les dues darreres línies del text, encara que tituli l'últim capítol: «Horitzó 2014». Fonts properes al president del partit –que ahir no va ser a la permanent per assistir a un acte com a vicepresident– ho justifiquen pel fet que el document havia d'abordar únicament l'estratègia dels propers quatre anys i no hipotecar la direcció que sorgeixi del congrés del 2012. Tot i que els consellers nacionals poden esmenar dissabte el document, és poc probable. Puigcercós n'ostenta la majoria. Serà després, a través de les seccions locals o federacions comarcals, que les diverses sensibilitats d'ERC provaran d'incorporar les seves propostes parcials o a la totalitat, en un llarg procés que culminarà el 14 de juny.

El document oficial, així, situa el concert econòmic com a condició sine qua non com a objectiu compartit per pactar en les eleccions al Parlament, al costat d'una nova llei de política lingüística i la convocatòria de la primera consulta popular «sobre qüestions de competència de la Generalitat», aplicant la llei que impulsa Governació. Abans, però, la ponència fixa per a la propera tardor «una cimera» dels tres socis de l'executiu per «valorar» el compliment del pacte, prioritzar els temes pendents i incorporar-ne de nous. El text també planteja dues respostes en cas que el TC declari inconstitucional l'Estatut o en faci una lectura restrictiva; hipòtesis que el govern encara no ha abordat internament per consensuar una resposta unitària. En el primer cas, ERC proposa que les forces catalanistes es conjurin al Parlament contra la sentència i convoquin una consulta, paral·lela a les eleccions catalanes. En el segon cas, els republicans advoquen pel «conflicte legislatiu» que divendres va posar sobre la taula Puigcercós. És a dir, que el Parlament desplegui la norma «de facto» per recuperar les «competències que hagin estat «lesionades».

La ponència també inclou l'objectiu d'arribar als 2.000 regidors i 200 alcaldes en les properes municipals. Les mateixes xifres que recull el programa del secretari general, acompanyades d'un pla per a millorar els resultats a les grans ciutats. Per a les espanyoles, el text planteja «revisar» les aliances al Senat i reflexionar sobre la «possible coalició» amb els ecosocialistes. I ajorna el debat sobre el 2014 al 2012. Aleshores, «caldrà avaluar l'estat general del catalanisme a l'entorn del dret a decidir i preparar les condicions que facin possible la construcció de l'Estat català», remata el document.