«En un estat aconfessional, la llei s'ha de regir per les raons científiques i no per les creences», va assegurar ahir Maria Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, durant la presentació del Document de l'interrupció voluntària de l'embaràs, El treball neix, segons Casado, amb l'objectiu d'«intervenir en el debat polític i social» i posar fi a la «inseguretat jurídica» que afecta les dones i els professionals poc després que les repercussions del cas de les clíniques barcelonines, on suposadament es feien avortaments il·legals, tornessin a evidenciar la necessitat de comptar amb un marc legal més clar i realista. En aquest sentit, els experts defensen la despenalització i proposen que les dones embarassades puguin decidir de manera absolutament lliure si volen interrompre el seu embaràs fins a les 14 setmanes. La legislació actual només permet avortar en els supòsits de violació (en un període de 12 setmanes), malformacions del fetus (en un màxim de 24 setmanes) i risc psicològic o físic per la mare (sense límit).

Una de les novetats que aporta aquest text, en relació amb les diferents propostes realitzades fins al moment, és que permet la intervenció fins a les 22 setmanes si la situació socioeconòmica de la dona és «desfavorable».

Fora de termini, l'avortament seria legal en cas de perill per a la vida o la salut física o psíquica de l'embarassada i de detecció de greus malformacions del fetus o de malalties de la mare que, amb molta probabilitat, poguessin causar seqüeles greus al fetus. Tot i així, quan la intervenció es realitzés més enllà de les 14 setmanes, la decisió sempre estaria subjecte al dictament d'una comissió d'especialistes de diverses disciplines que tindria 15 dies naturals per donar una resposta i que hauria de ser ideològicament «plural». Passat aquest període, el silenci administratiu equivaldria a un dictament favorable.

En els casos de violació, els experts de l'observatori, proposen que es permeti l'administració de la píndola de l'endemà si ho vol la dona i, si ha passat el temps d'eficàcia del fàrmac, la víctima s'aculli al termini de les 14 setmanes per a prendre una decisió.

El document, que advoca per la normalització d'aquesta intervenció a la xarxa pública (el 97% dels avortaments es realitzen a les clíniques privades) reconeix el dret dels professionals a l'objecció de consciència però estableix que tots els centres sanitaris que rebin finançament públic i prestin serveis de ginecologia haurien de practicar avortaments.

Quan l'embarassada tingui entre 16 i 18 anys, els professionals sanitaris hauran de comptar amb el consentiment de la menor tant si es practica l'avortament com si la noia decideix tirar endavant l'embaràs. Dels 12 als 16 anys, en canvi, la seva decisió només tindria validesa si els professionals consideressin la menor «suficientment» madura.

Mirentxu Corcoy, catedràtica de Dret Penal de la UB i membre del grup d'opinió de l'OBD, va assegurar que fins ara hi ha hagut una manifesta «falta de voluntat política» per dur a terme una modificació legislativa (una competència que és exclusivament estatal).