El govern català ha fet una aposta clara cap a aquest tipus de plantes. A banda de la de Blanes, que actualment produeix 10 hm³ a l'any i que amb la seva ampliació passarà a produir-ne 20 hm³, s'està construint la dessalinitzadora del Prat del Llobregat, amb capacitat de 60 hm³ i que entrarà en servei entre el maig i el juny del 2009. No és la solució a l'actual estat de sequera però sí que hauria de resoldre moltes necessitats a mig plaç de l'àrea metropolitana de Barcelona. La inversió de la dessalinitzadora i les obres de connexió és de 230 milions d'euros, dels quals el 75% els aportarà la Unió Europea.

A part, està projectada una altra planta a Cunit, prevista que entri en funcionament el primer trimestre del 2010 i amb una capacitat inicial de 20 hm³, ampliable a 60 hm³. Encara n'hi ha una quarta que se situaria a la zona de la Tordera, que també produiria 60 hm³ a l'any. Però aquest és un projecte encara molt a les beceroles.

El preu del rebut de l'aigua és la principal conseqüència de la posada en marxa de les dessalinitzadores per als ciutadans. L'obertura de la de Blanes va encetar el debat de qui ha de pagar l'aigua. Només els usuaris directes? També la resta de municipis que agafen aigua de la conca de la Tordera? L'Ajuntament de Blanes va estar tres anys negant-se a pagar el preu de l'aigua perquè el considerava desmesurat. Va portar el cas als jutjats i fa poques setmanes es va arribar a un acord: l'ACA perdonava el deute de 2,7 milions del consistori com compensació per les intervencions fetes a àmbit municipal que podrien haver correspost a l'agència. A canvi, l'Ajuntament retirava el contenciós.

El consum elèctric és un altre element a tenir en compte. La planta de Blanes utilitza menys de 4 quilowatts l'hora per metre cúbic. La del Llobregat es preveu que sigui de 3 quilowatts. Per tant, posar l'accent en les dessalinitzadores pot fer incrementar la necessitat d'aplicar un programa d'augment de la producció elèctrica i pot obligar a construir noves línies.