Quan ahir al matí la pluja va ser un fet fort i es va veure que anava per llarg, les portes del balcó de la seu central d'Iniciativa al carrer Ciutat de Barcelona es van obrir de bat a bat. En van sortir els militants i els empleats que en aquell moment es trobaven al local i es van posar a aplaudir i a cridar «bien», que és allò que els catalans cridem quan trobem que una cosa està bé.

Ja sabem que els militants i simpatitzants d'ICV, seguidors del materialisme històric i dialèctic, no aplaudien la pluja com si fossin personatges d'una pel·lícula cristiana del cristià Ermano Olmi o com si fossin d'una tribu de l'Amazones. Ja sabem que el seu aplaudiment i el seu «bien» eren una manera de descarregar la tensió d'aquests dies i de solidaritzar-se amb el pobre Francesc Baltasar que ni els seus estimen. Sí, però ahir el carrer Ciutat per un moment va semblar el carrer de la Pietat i algú del balcó va donar gràcies a la Mare de Déu de Montserrat tot fent un posat evidentment agnòstic.