La Fundació Nova Cultura de l'Aigua ja va avançar en un comunicat fet públic el 7 d'abril que per tal de garantir que la interconnexió de les xarxes d'abastament del Consorci Aigües de Tarragona amb Aigües Ter Llobregat no fos fixa «caldria instal·lar un tram d'un quilòmetre de forma que fos fàcilment desmuntable quan l'episodi ja hagués finalitzat». Fins i tot els membres de la Fundació van més enllà i asseguren que «caldria guardar les peces en un magatzem sota custòdia». «Cal una interrupció física» de la canonada que ha de servir per allargar el minitransvasament de l'Ebre cap a la regió metropolitana de Barcelona per tal que «tothom sàpiga que és temporal», assenyalava el catedràtic d'ecologia i membre de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Narcís Prats. En aquest sentit, Prats admet que, atès el cost de l'obra, «la canonada no s'ha de treure», però que «es pot deixar un tram que no estigui soterrat per fer tal de evident la desconnexió» A més, el membre de la Fundació considera que la decisió d'«obrir l'aixeta» en un futur d'aquesta canonada no pot estar únicament en mans dels governs català i estatal. Contràriament a això s'aposta per la creació d'una comissió on també s'inclogui la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Seria aquesta comissió qui segons les condicions donés el permís perquè hi pogués passar aigua. ERC també demana que un tram de la canonada es desmunti.
Prats ja va avançar que era «inacceptable» la proposta que es va donar a conèixer dilluns i que justificava el transvasament –l'ecòleg va defensar la utilització d'aquest terme per descriure l'actuació– amb l'estalvi en els regadius. «Els 50 hectòmetres cúbics que el govern espanyol diu que s'estalviaran amb el cobriment dels canals «no és aigua sobrant perquè té una funció ambiental en el riu».
Prats considera que perquè hi hagi un autèntic centre de transferència o banc d'aigües cal que s'intercanviïn els usos i que les tres parts hi surtin guanyant, el riu, els que ofereixen l'aigua i els que la rebem. A més cal que el procés d'aquest intercanvi d'usos es faci amb la màxima transparència i «de moment això no passa». La Fundació aposta perquè la compra dels drets dels regants es faci a l'Urgell i que serveixi de primer pas per constituir el Centre de Transferència Públic d'Aigües de Catalunya, on també s'incloguessin els regants del Ter. Amb la creació d'aquest centre el govern acabaria d'enllestir un pla de gestió de l'aigua basat en els fonaments de la Nova Cultura de l'Aigua. La proposta de crear un banc d'aigües és la que finalment ha recollit l'ACA per justificar el transvasament temporal de l'Ebre cap a Barcelona.
