La decisió es va prendre abans-d'ahir i va anar acompanyada dels nomenaments que cobreixen les places vacants: el fins ara director de Vandellòs II, César Candás, és ja el nou director de la central d'Ascó; Genís Rubio, per part seva, assumeix la responsabilitat de l'equip de protecció radiològica que du a terme la investigació i l'anàlisi del succés d'emissió de partícules i de tot el programa d'actuacions encarregat pel CSN. «Addicionalment», Candás té «la responsabilitat del procés investigador» del referit succés.

Candás aportarà l'experiència de què disposa a l'associació nuclear des del 2005, quan va assumir la direcció de Vandellòs II amb l'objectiu d'evitar que «pugui tornar a passar alguna cosa així», va dir llavors amb referència a la degradació del sistema d'aigües essencials de la central, incident de nivell 2 a l'escala INES (de 0 a 7) que va costar el càrrec al llavors director de Vandellòs, Àngel Fernández, al director del serveis tècnics de la planta, Ramon Sabaté, i fins i tot al director general de l'ANAV, Juan José Pérez, que va ser substituït per Enrique Bordiu, exdirector nuclear d'Endesa, que es manté en el càrrec com a màxim responsable de les tres centrals nuclears catalanes. Precisament va ser el seu cap el que va reclamar ahir Greenpeace, que va qualificar els canvis en la direcció d'Ascó i Vandellòs com a «cessaments simbòlics» en el marc, segons una altra entitat conservacionista, Mediterrània, d'«una operació de neteja de cara».

DEPURACIÓ «MÉS AMUNT»
El portaveu dels ecologistes, Carlos Bravo, va reclamar una «depuració més amunt» i va argumentar: «Amb això no acaba la responsabilitat d'Endesa i Iberdrola com a propietàries de les centrals, no pot ser que tallant aquests caps de turc creguin que poden continuar amb la seva política que avantposa els criteris econòmics a la seguretat explotant unes instal·lacions d'alt risc». L'activista antinuclear va voler recordar que els dirigents destituïts per l'avaria de Vandellòs, que va acabar amb tres multes d'un import total d'1,6 milions d'euros per a la central, van ser «recol·locats» com a màxims responsables de dues direccions de nova creació.

Bravo, que va considerar «raonables» les destitucions, va afegir: «Això tampoc pot suposar que el CSN es vegi alliberat de la responsabilitat d'aclarir els fets i d'arribar a les últimes conseqüències». En aquest sentit va reclamar a l'ens inspector de l'energia atòmica a l'Estat espanyol «un treball honest per recuperar la credibilitat perduda».

I va anar més enllà per referir-se a la necessitat de prendre decisions polítiques: «El govern ha de dir a les companyies elèctriques que no poden seguir per aquest camí», més encara «tenint en compte que la societat està en contra de l'energia nuclear i que les companyies elèctriques tracten d'ocultar que gran part de la seva producció energètica prové de les centrals. La gent ho ha de saber per exigir que, si de debò volen ser sostenibles, tanquin les nuclears», més enllà de les campanyes publicitàries de promoció d'energies renovables com la que aquests dies està fent Iberdrola, a qui va acusar de «doble moral».

DEBAT SOBRE EL RISC
Per la seva banda, Tanquem les Nuclears-Coordinadora per una Nova Cultura de l'Energia va lliurar ahir als diputats del Parlament de Catalunya cartes en què demana un debat per fer balanç de trenta anys d'energia nuclear al país. Els ecologistes recorden als polítics que corren el mateix risc nuclear que la resta de ciutadans i fan una crida a posar fi al «mutisme» del Parlament.