«Una fita per a la indústria editorial i la literatura espanyola.» Així va definir ahir el director editorial de Planeta, Carles Revés, la publicació d'El juego del ángel, la nova i molt esperada novel·la de Carlos Ruiz Zafón, que arriba avui a les llibreries amb un tiratge inicial d'un milió d'exemplars. Amb una multitudinària roda de premsa al Gran Teatre del Liceu, Planeta va posar en marxa ahir la seva imparable maquinària promocional per consolidar encara més la «zafonmania» amb la segona part de la tetralogia d'El cementerio de los libros olvidados, argumentalment independent respecte a La sombra del viento. Per Ruiz Zafón, El juego del ángel és un llibre que «parla d'amor, d'amistat i de llibres», ambientat en una Barcelona «dramàtica i de vegades tràgica».

«Jo vaig néixer i em vaig criar a Barcelona. El meu pare era agent d'assegurances i, de petit, jo li feia encàrrecs i entrava i sortia contínuament de les grans mansions, despatxos i interiors de finques de Barcelona. Quan ets un nen, la gent creu que no veus res, i en realitat ets un espectador invisible que coneix les entranyes de la ciutat i les coses que vol aparentar cadascú. Els nens veuen molt més del que sembla.» Així va explicar ahir Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964) el gran coneixement de la seva ciutat natal que torna a mostrar a El juego del ángel, una novel·la ambientada en la «turbulenta» Barcelona dels anys vint –per tant, en un temps anterior al de La sombra del viento, novel·la amb la qual comparteix personatges i, sobretot, «un mateix cor»: el cementiri dels llibres oblidats–, que ha escrit entre la capital catalana i Los Angeles, Califòrnia, on resideix des de fa anys.

Ruiz Zafón es va presentar ahir al Liceu amb la periodista Olga Viza com a entrevistadora i mestra de cerimònies, en una conversa mig informal presidida per una gran reproducció de la portada del llibre i per un escenari gairebé operístic, que reproduïa una imatge bastant aproximada, segons l'autor, del cementiri dels llibres oblidats que ell imagina. Després de la projecció d'un vídeo introductori, Viza –una de les poques persones que ahir ja havia pogut llegir el llibre– va plantejar a l'escriptor diverses preguntes sobre la llarga gestació del llibre i sobre alguns personatges i detalls argumentals. Ruiz Zafón va insistir que El juego del ángel no és una seqüela ni una preqüela de La sombra del viento. «Seran quatre novel·les interrelacionades, ambientades en el mateix univers literari, però amb històries independents que es podran llegir en qualsevol ordre», va dir l'escriptor, amb un estat d'ànim que va definir com de tranquil·litat i serenitat davant del llançament del seu nou llibre i totes les expectatives que ha creat en aquests vuit anys que han passat des de La sombra del viento i els seus deu milions d'exemplars venuts arreu del món.

Després de l'èxit progressiu del seu predecessor, El juego del ángel ja neix amb la perspectiva d'unes quaranta traduccions que es distribuiran en uns cinquanta països. «Aquest llibre et porta a l'altre i et permet entendre coses de La sombra del viento, vistes d'una altra manera, jugant amb les línies temporals i amb la percepció del lector i experimentant amb el format», va remarcar Ruiz Zafón, que creu que aquest llibre és millor que La sombra..., per una senzilla raó: «Sempre intento fer alguna cosa que sigui una mica millor que l'anterior i anar endavant.»