El subdirector de protecció radiològica del CSN, Manuel Rodríguez, confirmava ahir al vespre que l'agreujament de la catalogació de l'incident «no és per raons radiològiques», sinó per deficiències relacionades «amb l'actitud i la reacció» del titular de la central, l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs, controlada per Endesa. I és que després de la inspecció realitzada per l'organisme estatal entre el 5 i el 7 d'abril, i amb la intenció «d'aclarir tots els detalls del vessament de material radioactiu en àrees exteriors», el dia 9 el CSN va donar 72 hores per rebre informació més detallada de la situació del punt on es va produir el succés, una estimació de la quantitat vessada i la que haurien pogut rebre els treballadors i una anàlisi dels programes de vigilància.
«JA HO SABIEN ABANS»
El consell va rebre ahir al matí la documentació, que confirma l'origen el sistema de ventilació de la planta de combustible i la naturalesa partícules metàl·liques d'activació del vessament, però també el fet que «s'havien vessat més contaminants del que havien dit», segons Rodríguez, i encara amb un agreujant: «hi ha evidències que ja ho sabien abans». En efecte, segons la nota del CSN, «de l'anàlisi de la cronologia dels fets es dedueix que el dia 9 el titular coneixia que la informació d'activitat total vessada no era correcta i no ho va comunicar al CSN», ni tampoc al comitè local d'informació extraordinari que es va celebrar aquella tarda a Ascó, «tot i haver estat requerit reiteradament i per escrit».
0,8 QUAN EL LLINDAR ÉS 1
Així, la mateixa central ja admetia en l'informe rebut ahir pel CSN valors superiors en el total alliberat 84,95 milions de becquerels, obtinguts a partir de l'activitat recollida a l'exterior a data d'ahir, i considerant el decaïment radioactiu des que es va produir l'incident, tot fa indicar que el 29 de novembre passat. És a dir, segons il·lustra el mateix Rodríguez, mentre inicialment es parlava d'emissions al voltant de 0,2 mil·lisieverts (mSv), les noves dades eleven la xifra a 0,8, quan el CSN diu que el públic no pot estar exposat a més d'1 mSv, que és el màxim permès. Amb això, doncs, el CSN recorda que «l'impacte radiològic que es deriva de les noves dades segueix sent molt poc significatiu per a la població a l'entorn de la central», ja que l'impacte de les dosis sobre les persones que han treballat a la instal·lació es troba «per sota dels límits legals».
30 MILIONS DE MULTA?
El CSN, arran d'això, ha confirmat que obrirà un expedient sancionador a l'empresa per tal de «depurar responsabilitats», que ara haurà de tramitar el Ministeri d'Indústria, i que podria suposar per a la central una multa des de 15.000 euros fins a 30 milions, en funció de la gravetat dictaminada.
Mentrestant, Rodríguez recordava que els propers dies el CSN seguirà fent mesuraments «amb més detall» a l'exterior de la central, en el marc de la vigilància radiològica independent a la de l'empresa, que des del dia 5 està fent un equip d'inspectors. Per explicar-ho tot plegat, a petició pròpia, està previst que la presidenta de l'organisme, Carmen Martínez Ten, comparegui al Congrés dels Diputats. Encara no hi ha data, però, per a la compareixença, que es farà tan bon punt es constitueixi la comissió específica que abordi qüestions nuclears.