Van recordar a tots els polítics implicats: «Senyors polítics de Girona, que no teniu sang per defensar l'aigua del Ter»; «Senyor Baltasar, conseller de Medi Ambient, el riu Ter no té dret a viure? O és que és un riu de segona?»; «Senyor Llena, conseller d'agricultura, que no sap que els pagesos i regants del Ter necessitem aigua igual que qualsevol regant de Catalunya?; «Senyor Montilla, vostè porta el timó d'aquest país, per què no tracta igual la gent de les comarques gironines que la resta de Catalunya i permet que s'emportin l'aigua del Ter, condemnant-lo a una mort, sense respectar ni tant sols la llei del Ter del 1959?».
En total es van concentrar davant l'embassament del Pasteral més de tres-centes persones, una concentració organitzada pels regants del Baix Ter, però també pels sindicats agrícoles Unió de Pagesos i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Es va criticar la poca planificació política en termes d'aigua en aquests darrers cinc anys «i avui nosaltres hem de pagar-ne les conseqüències», segons va dir ahir albert Grassot, president de la comunitat de regants del marge dret del Ter.
Segons Narcís Illa, portaveu de la comunitat de regants del Baix Ter a Catalunya no falta aigua: «D'aigua n'hi ha prou. I la demostració vindrà a través del president del govern central, José Luís Rodríguez Zapatero, que per decret farà que agafin aigua de Tarragona per portar-la a Barcelona». «Una vegada més quedarà demostrat que durant molts anys els polítics d'aquest país no han fet res perquè l'aigua es reparteixi de manera justa i equitativa entre tothom, que és el que marca la llei», va dir Illa, que va assegurar que els regants no són insolidaris amb les comarques de Barcelona «que tenen dret a tenir aigua igual que nosaltres», com tampoc en tenen la culpa la gent de Tarragona, «però l'aigua s'ha de repartir entre tots». Illa va recordar que «la llei del 1959» diu que abans de traspassar aigua a Barcelona «primer són les comarques de Girona». «No pot ser que perquè Barcelona tingui aigua aboquin les comarques de Girona a la pobresa», va dir Illa als manifestants, i va preguntar en veu alta que «on s'ha vist que un sector productiu que és pioner es quedi sense aigua?». Van demanar públicament a la Generalitat «que els garanteixi una dotació mínima de 45 hectòmetres d'aigua a l'any per fer front a les nostres necessitats».
Seguidament, i després d'una performance en què es va escenificar la mort del riu amb un taüt i una bandera catalana amb un crespó negre, es va llegir un rèquiem pel difunt riu. L'acte es va acabar amb una xiulada general i amb crits de: «Volem l'aigua del Ter», «volem que l'aigua corri pel riu» i «volem l'aigua per als ciutadans del riu».
)
