| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 13 d'abril de 2008 > Els evangelis apòcrifs segons Puig
El teòleg actualitza l'edició dels textos religiosos en dos volums que inclouran l'evangeli de JudesVALÈRIA GAILLARD. Barcelona Després de l'èxit assolit amb la seva biografia de Jesús, que se n'ha fet la sisena edició i s'ha traduït a quatre llengües, el doctor en ciències bíbliques Armand Puig (la Selva del Camp, 1953) recupera l'edició d'Els evangelis apòcrifs del 1990 per rentar-li la cara i actualitzar-la, sempre amb una clara vocació divulgativa, però mantenint un registre rigorós i precís. El primer volum, editat per Proa, aplega 23 evangelis de tipus «relat», mentre que el segon volum, que sortirà per Nadal, se centrarà en els gnòstics, de tipus «doctrinals». En aquesta segona entrega s'hi inclourà el polèmic evangeli de Judes, que es traduirà per primer cop en català.
El primer volum d'Els evangelis apòcrifs recull una sèrie de textos que es van elaborar posteriorment als anomenats canònics, entre els segles I i III de la nostra era. «Després de l'èxit editorial que van representar els evangelis canònics escrits als anys seixanta [Marc, Lluc, Mateu i Joan], hi havia molta demanda d'aquest gènere nou, difícil de definir, els evangelis, a mig camí entre la biografia grecoromana i els gèneres hebreus com els aforismes i les antinòmies, sobre la vida de Jesús de Natzaret, i els cristians van respondre amb aquests relats», aclareix Puig. La majoria dels evangelis no són complets, és a dir, no tracten de tot el recorregut de la vida de Jesús (naixement, vida, mort i resurrecció), a banda que de la majoria només n'han quedat fragments, com el famós evangeli hebreu del qual malauradament s'han conservat breus segments. Dels 80 títols existents, Puig n'ha triat 23, els més complets, i els ha vestit amb notes explicatives per fer-los més «mengívols» per a un públic profà. Alguns d'aquests evangelis són el protoevangeli de Jaume, l'evangeli de Nicodem i el de Pere, o els de la mort i Assumpció de Maria. Al final de cada capítol s'hi inclou una bibliografia. L'interès d'aquests evangelis, segons el teòleg, és la lectura popular que se'n pot fer, ja que han preservat millor que els canònics la litúrgia cristiana. «Els Pastorets, el misteri d'Elx o la festa de l'Assumpció es poden comprendre millor gràcies als apòcrifs, per això tenen molta rellevància cultural i històrica». Si a l'edat mitjana aquests textos tenien molt d'èxit, el concili de Trento (al segle XVI) els va posar en entredit, tot i que l'Església no els ha arribat a prohibir mai: «Es mantenen, però són coneguts només pels especialistes. En un moment com ara, però, que es busquen les arrels, reneix l'interès per aquests documents.» Segons Puig, avui dia, arran de novel·les com El Codi da Vinci, el públic s'interessa per temes misteriosos, esotèrics i amb una forta càrrega de secretisme: «Els apòcrifs han saltat a la novel·la i nosaltres venim darrere donant informació.» El també degà de la Facultat de Teologia puntualitza que, en realitat, més que «apòcrifs», un terme que fa referència a alguna cosa oculta, s'haurien de vendre com a «no canònics», per oposició a aquests. Què diferencia, doncs, els evangelis apòcrifs dels canònics? Puig té la resposta: «Els apòcrifs no van ser acceptats perquè cauen en el parany de voler explicar allò inexplicable, van massa lluny.» Com a exemple, posa un text en què la virginitat de Maria es comprova per palpació vaginal, un altre en què la creu mateix parla o un altre en què dos homes s'enduen Jesús al cel agafant-lo directament pels braços. «En canvi els canònics mai especifiquen quan va ressuscitar Jesús.»Per Nadal sortirà el segon volum dedicat als evangelis gnòstics, que es caracteritzen per ser més doctrinals, perquè Jesús hi pren la paraula. Dels 30 títols existents, el teòleg n'ha triat set, entre els quals hi ha el polèmic evangeli de Judes, que es publicarà per primer cop en català traduït directament del copte: «Ha estat una feina difícil perquè només quedava un 80% del text original i s'ha hagut de reconstruir i interpretar.» |
)
)
|
Aquesta edició dels evangelis apòcrifs en recupera una d'anterior del 1990 publicada a la col·lecció Clàssics del Cristianisme sota el títol «discret» d'Els apòcrifs del Nou Testament. La nova edició, dins la col·lecció A Tot Vent, amplia i actualitza les anotacions dels textos per divulgar-los. |
 | |||
|