L'única cosa en què estan d'acord els cinc grups municipals és que l'objectiu ha de ser garantir el subministrament i evitar que arribin les restriccions d'aigua, i a agrair als ciutadans el rècord que situa Barcelona com la ciutat de l'Estat amb menys consum per habitant. A l'hora, però, de concretar com d'assolir l'objectiu compartit, afloren els problemes i la incapacitat per traduir l'agraïment als ciutadans en consens.

En comptes d'això, hi va haver un altre enfrontament procedimental, l'enèsim, cantarella inevitable aquest mandat, i l'habitual intercanvi de retrets. El bipartit posava el retrovisor i acusava CiU de manca d'inversió i al PP d'haver volgut fer, en paraules d'Imma Mayol, «transvasaments per especular» que res tenien a veure amb el del Segre; el PP retreia a ICV i PSC que Barcelona no deixi de ser notícia per les seves insuficiències; CiU tirava de memòria històrica i retreia a Mayol manca de coherència perquè el 2002 s'havia oposat al transvasament de l'Ebre, i ERC nedava i guardava la roba: per Jordi Portabella, el pla del Segre genera «incògnites substancials», però ara «Barcelona no es pot definir en contra de res».

Els republicans van donar suport a la declaració del bipartit, que insta Generalitat i Estat a garantir el subministrament durant la sequera, i que assumeix que «caldrà rebre aportacions de conques externes al sistema Ter-Llobregat mentre duri l'estat d'emergència», fórmula eufemística que a la pràctica només pot significar, ara per ara, un transvasament –o «captació temporal», segons els ecosocialistes– del Segre o l'Ebre. El text també insta l'executiu a garantir el subministrament futur mitjançant «l'increment de l'eficiència en els usos i les conduccions de l'aigua, la recuperació d'aqüífers, l'aprofitament de l'aigua del subsòl, el reaprofitament d'aigües generades i la dessalinització», però també, si cal, amb «interconnexions entre les xarxes d'abastament per poder afrontar situacions excepcionals».

ERC es va abstenir a l'hora de votar la proposta de CiU, que rebutja del tot l'opció del Segre i proposa l'estudi d'un transvasament del Roine, vell cavall de batalla dels convergents. El text es va aprovar també, aquest cop amb els vots de CiU i el PP, que sumen un regidor més que el bipartit, de manera que l'Ajuntament expressa alhora el suport i el rebuig a un mateix projecte, en una innovadora mostra d'esquizofrènia administrativa que fa més palesa que mai la complexa situació en què van deixar el consistori els resultats de les eleccions municipals.

Diverses combinacions van permetre també l'aprovació de les mocions d'ERC i el PP. La dels republicans, que planteja l'elaboració d'un informe sobre l'estat de la xarxa de distribució d'aigua a Barcelona, es va aprovar per unanimitat, però el govern va rebutjar la dels populars, que insta «les institucions i empreses implicades» a fer una revisió de la xarxa, i que és tan similar a la dels republicans que aquests també van donar-hi suport. Al final, quatre textos diferents sobre el mateix assumpte, en comptes de la declaració conjunta que els grups havien de treballar amb vista al pròxim ple.

CLATELLOT A L'ALCALDE
Tot això va ser al vespre, però abans l'equip de govern ja havia rebut un correctiu en la comissió de presidència celebrada al matí, on, amb els vots de CiU i l'abstenció d'ERC, es va aprovar una proposició del PP que constata «el silenci reiterat» de l'alcalde, Jordi Hereu, «davant les crisis que pateix la ciutat» i li reclama «un lideratge compromès amb Barcelona, que respongui als problemes que pateix la ciutat i que anteposi els seus interessos als dels governs de la Generalitat i l'Estat, especialment en situacions límit com ara la sequera».