Els veïns de la Vila Olímpica van decidir, ara fa quatre anys –«per sentit comú», segons explica el seu president, Jordi Giró–, plantejar a l'Ajuntament la possibilitat d'utilitzar l'aigua freàtica per regar els jardins interns de les illes del barri. Aquests estan considerats patrimoni de la ciutat, per haver estat dissenyats, conjuntament amb els edificis, com un conjunt urbanístic singular: «El nostre deure és mantenir-los en el seu estat original, tal com van ser dissenyats, buscant el millor sistema i el més sostenible», afirma Giró.

Els primers passos per elaborar la proposta es van fer amb els tècnics del districte de Sant Martí, els quals van col·laborar amb els veïns per especificar els aspectes tècnics del projecte. La proposta consistia a connectar el ramal de la capa freàtica que passa per la banda de mar, a prop del barri, amb els edificis a través dels vials de serveis que ja existeixen. Aquesta possibilitat no ofereix gaires complicacions tècniques, ja que aquests serveis estan en la superfície, de manera que només cal instal·lar les canonades necessàries.

La idea dels veïns era fer una prova pilot en tres de les dotze illes que formen el nucli original del barri, per comprovar l'eficiència, per poder determinar l'estalvi que es produïa i per fixar la taxa o cànon que haurien de pagar els veïns per disposar d'aquest sistema. Abans s'havia de comprovar que la xarxa a utilitzar era independent, i que, per tant, no podia contaminar altres xarxes. Es preveia que la instal·lació general la faria l'Ajuntament i que les despeses internes de cada illa de cases les cobrien les comunitats respectives.

UN ANY D'INSTAL·LACIÓ

Aquesta prova pilot hauria permès també demostrar el benefici social que aquest nou sistema podia representar, així com estudiar els detalls del finançament del projecte. L'associació de veïns tenia ja el vistiplau dels habitants de les esmentades tres primeres illes per tirar endavant la prova pilot.

Segons calcula Jordi Giró, la proposta podria haver estat una realitat al cap de poc més d'un any, a causa sobretot de les escasses dificultats tècniques que presentava. Però l'elaboració de la proposta es va anar allargant i va arribar a Medi Ambient l'abril de 2007, data en què va quedar aturat per falta de viabilitat econòmica, segons els van dir en aquell moment responsables de Medi Ambient del consistori.