El dia 25 de juliol de 1938, les tropes republicanes van creuar el riu Ebre en una ofensiva dissenyada pel general Vicente Rojo, que pretenia donar un gir a la guerra i derrotar el sollevament militar. Va esdevenir l'últim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil. Setanta anys després, un congrés de caràcter internacional servirà per commemorar el setantè aniversari de la crua batalla i recuperar la memòria històrica d'un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil espanyola. «Volem revisar i replantejar el que havia estat la Batalla de l'Ebre, l'última gran batalla de la Guerra Civil i en la qual la internacionalització del conflicte és més evident», segons va explicar ahir el professor d'història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Josep Sánchez Cervelló, que és el director científic del I Congrés Internacional sobre la Batalla de l'Ebre. Les jornades tindran lloc del 24 al 27 de juliol, al teatre municipal La Llanterna de Móra d'Ebre.

Justament per aquesta internacionalització del conflicte, en el congrés hi prendran part historiadors de renom internacional, com Paul Preston, professor de la London School d'economia i ciència política, que pronunciarà la conferència Dues Espanyes, dues polítiques, dos esforços bèl·lics; Julio Aróstegui, professor de la Universitat Complutense de Madrid, i Ricardo Miralles, professor d'història de la Universitat del País Basc, que analitzarà Les gestions internacionals de la república i la no-intervenció.

Està previst que al congrés hi intervinguin més de 300 historiadors i hi assisteixen més de 3.000 persones com a públic. També es farà una taula rodona amb testimonis de brigadistes i soldats republicans, en què participaran el mexicà Juan Miguel de Mora, el català Josep M. Massons i l'austríac Hans Landauer.

El congrés es dividirà en quatre sessions de treball: la Batalla de l'Ebre, la conjuntura política, el context internacional i altres paisatges de la batalla. Per Josep Vendrell, secretari de Relacions Internacionals i Participació de la Generalitat, les jornades «no només se centraran en els fets bèl·lics de la batalla de l'Ebre, sinó en l'evolució de la historiografia, l'impacte territorial i social, el paper dels brigadistes...».

Després de tres dies de presentacions de ponències, els actes acabaran el 27 de juliol amb alguns actes d'homenatge: a les 10.30 h s'homenatjaran els lluitadors per la llibertat de les Brigades Internacionals i Combatents Republicans a Corbera d'Ebre. A les 12.30 h es col·locaran dues plaques commemoratives als dos costats del riu Ebre, que recordaran els soldats (fonamentalment, el batalló Commune de Paris) que van caure en la maniobra de distracció a l'altura de Campredó i de la torre de la Carrova d'Amposta. A l'acte hi assistiran brigadistes, familiars i autoritats catalanes i franceses.

Durant les jornades també es podran veure dues exposicions: Fotos de la Guerra Civil a Catalunya i de la Batalla de l'Ebre, de l'Arxiu del PCE, organitzada per la Fundació d'Investigacions Marxistes (FIM); i L'exili republicà espanyol, que organitza l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica sobre l'Exili Republicà.

«Les repercussions de la Batalla de l'Ebre són encara més que evidents arreu. La llei de la memòria històrica evidencia la necessitat de la ciutadania de recordar la història», segons Sánchez Cervelló, que ahir recordava les repercussions del conflicte a les Terres de l'Ebre: «Es va perdre el 15% de la població i les infraestructures no es van recuperar mai».