El govern de la Generalitat es va avançar ahir a José Luis Rodríguez Zapatero, que avui serà investit president de l'executiu espanyol, encarregant al grup de treball que es va constituir fa més de tres anys per encàrrec de la cimera de Miravet que posi al dia el saldo de les balances fiscals, que s'obté de la diferència entre la despesa que el sector públic centralitza en el territori i el volum d'ingressos que aquest darrer aporta per finançar la despesa de l'administració espanyola. Els experts treballaran a partir de les últimes dades disponibles, que segons fonts de l'executiu podrien ser del 2005. Castells, que ja n'havia parlat amb Montilla, va formalitzar l'encàrrec al matí al Consell Executiu, tenint en compte que el mateix acord de govern, de fet, recull que el càlcul s'ha de repetir cada dos anys. El Departament d'Economia va justificar la decisió assegurant que la Generalitat pretén disposar de «xifres rigoroses i incontrovertibles que puguin ser acceptades per totes les forces polítiques». Amb aquest argument, l'executiu de Montilla va fer un pas endavant poques hores després que Zapatero es comprometés davant del líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, a atendre la reivindicació històrica de fer públic el que aporten i reben les comunitats autònomes a l'Estat, que la federació havia fixat com a condició indispensable per donar suport a Zapatero. El mateix Montilla va parlar-ne des del Marroc, en un gest inequívoc de la voluntat del govern de reivindicar el seu lideratge en tot el procés. El president de la Generalitat va recordar que ha abordat diverses vegades amb Zapatero la qüestió, com un dels «temes pendents» que té Catalunya, i ha reclamat reiteradament la publicació de les balances al Parlament. L'última vegada, en la darrera sessió de control, en què també va assegurar que la negociació del nou finançament serà «bilateral».

El govern situa el càlcul de les balances com un exercici necessari de «transparència», que la majoria de les forces polítiques catalanes veuen del tot necessari per la imminent negociació del finançament amb l'executiu espanyol. I és que l'Estatut estableix que el sistema s'haurà d'haver pactat dins la comissió d'Afers Econòmics i Fiscals abans del 9 d'agost. Fonts del govern donen per fet que els experts es pronunciaran abans d'aquesta data. Així que, si Zapatero també compleix el seu compromís, es posarà sobre la taula el dèficit fiscal de Catalunya abans que es compleixi el mandat estatutari. Les dades, per tant, podrien ser clau en la negociació. Perquè tot i que s'han publicat diversos estudis sobre les balances –els dos darrers, del BBVA i de la Fundació Josep Irla, que va elevar el dèficit del 2005 a 18.595 milions d'euros–, el moll de l'os sempre ha estat en l'emissor: en el fet que el govern espanyol legitimés les dades i admetés els desequilibris intrínsecs al finançament autonòmic. No obstant això, Castells sempre ha desvinculat el finançament i les balances fiscals, atenent al fet que en el dèficit intervenen moltes variables que li són alienes i es podria pal·liar, per exemple, amb fortes inversions de l'Estat. Una premissa que no exclou la necessitat de conèixer les dades i les evidents deficiències del model actual, que el conseller va posar davant del mirall no fa encara dues setmanes denunciant la pèrdua d'ingressos de la Generalitat per la desacceleració del sector de la construcció.

El grup de treball actualitzarà les balances utilitzant les dues metodologies escollides per l'Institut d'Estudis Fiscals: la de flux monetari –que mesura l'impacte econòmic del sector públic sobre un determinat territori– i la del flux de benefici –que es basa en la incidència del sector públic sobre el benestar dels ciutadans.