L'1 de gener del 2006 va entrar en vigor la llei 28/2005 de mesures sanitàries per fer front al tabaquisme, coneguda com a llei antitabac, amb la finalitat de restringir el tabac en establiments públic i llocs de treball. El resultat fins a la data no deixa de ser un simple pegat davant una necessitat, cada vegada més punyent, com és la prevenció del càncer de pulmó i altres malalties que es deriven del seu consum. Hi ha escassos bars on es prohibeix fumar. Encara hi ha més. Aquells que en un principi van adoptar aquesta prohibició van haver de fer marxa enrere per falta de clients. Fa escassos mesos, i segons els mitjans de comunicació, la consellera de Sanitat es va plantejar la possibilitat d'estendre la total prohibició a tots els establiments públics sense fer cap distinció. Suposo que aquesta disposició no s'ha aprovat perquè està a l'expectativa d'una directiva de la Unió Europea en aquest sentit. A Itàlia, exemple en aquest sentit, el Centre de Prevenció i Control de Malalties, dependent del Ministeri de Sanitat, va presentar a primers d'anys un informe segons el qual hi ha un milió de fumadors menys en aquest país després de l'entrada en vigor de la llei que prohibeix fumar en llocs públics.Crec que la senyora Elena Salgado, l'exministra de Sanitat, va fer un pas important, però va quedar curt. Va faltar valor i van sobrar pressions. De tots és sabut les que exerceix la poderosa indústria del tabac.
Fixin-se si en els EUA, que de multes milionàries es va passar a un vull per arribar a ser un no puc.
