El descrèdit dels polítics pot arribar a extrems insospitats atès el reguitzell d'eufemismes i veritats a mitges que el govern català ha ofert a la ciutadania des que el 6 de març, en plena campanya electoral, l'actual cap de l'oposició, Artur Mas, apuntava en un míting a Tarragona que el govern preparava un transvasament del Segre per pal·liar una sequera que està posant en perill l'abastament d'aigua a la regió metropolitana de Barcelona. Una actuació que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va desmentir rotundament davant de la premsa i que ara es defensa com l'única opció viable –la més ràpida i barata– per evitar els talls d'aigua a la tardor.

CiU va anar més enllà i va portar el possible transvasament del Segre al Parlament. Una interpel·lació del seu diputat i exconseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, al conseller, el 12 de març, en què detallava que el transvasament es pensava fer des d'un municipi de la Cerdanya, concretament Prats i Sansor, i amb una canonada que es faria passar per la galeria de serveis del túnel del Cadí fins a al pantà de la Baells, a la conca del Llobregat, va acabar destapant la caixa de trons que, ara s'ha sabut, estava guardada en clau al ministeri de Medi Ambient des del mes de novembre passat. I és que mentre en seu parlamentària Baltasar va continuar negant que el govern català es plantegés cap transvasament –«No i no, ni ara, ni mai», va dir el conseller–, fora, als passadissos de l'hemicicle, matisava que una captació temporal del Segre per qüestions d'emergència no seria un transvasament.

Finalment, el conseller va haver de donar la cara. Després de diverses fugues informatives, del fet que un conseller de la Generalitat –el d'Agricultura, Joaquim Llena– ho negués taxativament –perquè el seu company de govern no li havia dit res des del mes de novembre...– i de l'aparició d'unes estanques en uns prats de Prats i Sansor que marcarien el traçat que hauria de fer la canonada i que un jutjat investiga després de la denúncia dels propietaris, Baltasar va fer un pas endavant i va anar a Lleida a presentar el projecte.

El 25 de març el conseller va anunciar que el govern es plantejava una «aportació temporal, puntual i reversible» del Segre en cas que a la tardor continués sense ploure. La paraula transvasament, però, quedava prohibida. ICV-EUiA havien estat un dels principals opositors al transvasament de l'Ebre i, de fet, a qualsevol traspàs d'aigua de conca a conca. La situació actual els situava en una situació d'extrema feblesa mediàtica, però Baltasar la va fer encara més evident en negar-se a acceptar que havia planificat un transvasament. Primer, l'Institut d'Estudis Catalans i divendres passat el mateix secretari general d'ICV, Jordi Guillot, li van recordar que sí que era un transvasament.

La proposta va aconseguir reactivar la Plataforma en Defensa de l'Ebre, una entitat que té molt a veure amb la derogació del Plan Hidrológico Nacional que havia planificat el PP i que ja ha qualificat de transvassista l'actual govern tripartit. A més, els càrrecs d'ICV, EUiA i ERC a Lleida i a les Terres de l'Ebre no han mantingut la disciplina de partit i han criticat obertament el projecte. I no només això, sinó també la política comunicativa del Departament de Medi Ambient. I és que el conseller no va parlar amb ningú dels territoris afectats fins que el pla no era ja vox populi, va obviar que la captació d'aigua es vol fer en un espai protegit dins d'una xarxa europea d'espais naturals, va afirmar que la captació costaria 20 milions i després va haver d'admetre que eren 45...

TENSIÓ AMB L'ESTAT
Quan el govern es pensava que la seva guerra seria, doncs, amb els territoris que s'oposen al transvasament del Segre, va aparèixer un nou front. El 26 de març, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, també fent ús de veritats a mitges, va assegurar, al costat d'un silenciós Baltasar durant la presentació a Barcelona del Congrés Mundial de la Natura, que el govern espanyol no tenia coneixement «oficial» de la proposta de l'executiu català, i en un dinar posterior amb informadors va afegir que la notícia li havia arribat per la premsa. La vicepresidenta en funcions, María Teresa Fernández de la Vega, era molt més contundent després del consell de ministres de fa dos divendres i rebutjava qualsevol transvasament, «ni de l'Ebre ni del Segre», amb la intenció de parar els peus a les primeres crítiques que ressonaven des del País València i Múrcia, delitosos també per un transvasament de l'Ebre a les seves terres.

Tot i això, al principi la ministra no va descartar del tot el transvasament i va assegurar que el seu ministeri estudiaria la proposta, tot i que llavors –en unes paraules que s'han entès amb posterioritat– ja va dir que calia estudiar el volum de cabal del Segre a la tardor. «Ja veurem si hi baixa aigua», va dir Narbona. També apuntava noves fórmules i apostava per la compra dels drets d'aigua als regants.

Mentrestant, i encara intentant obviar la paraula transvasament, el conseller de Medi Ambient era objecte de totes les crítiques, «per manca d'informació, transparència i planificació durant la sequera». Cansat de ser l'ase dels cops, Baltasar trencava el silenci i la seva fidelitat al ministeri dimecres passat. El conseller explicava que el ministeri tenia coneixement del transvasament del Segre des del mes de novembre, en la mateixa data que s'havia parlat de la portada en aigua en vaixell des d'Almeria, i va reblar el clau assegurant que havia estat precisament la ministra qui li havia demanat que el tema no sortís a la llum fins després de les eleccions. El ministeri, però, va negar el pacte de silenci. El mateix dia, el president de la Generalitat, José Montilla, va demanar una trobada amb Mas, que es produirà dilluns.

Les relacions entre els governs català i espanyol, però, continuaven tensant-se. Dijous el president en funcions del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va afirmar que tampoc en sabia res del transvasament i va reiterar, com ho havia fet abans la ministra, que cal buscar altres solucions per garantir aigua a la regió metropolitana. Divendres, però, Montilla va decidir prendre les regnes de la crisi i va enviar una carta a la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, en què li reclamava solucions tècniques clares davant de la negativa al transvasament per garantir el subministrament a partir de la tardor. A partir del maig, es garantiria amb el transport d'aigua en vaixell de l'aigua que s'extraurà dels aqüífers de Tarragona i Reus. El mateix dia, María Teresa Fernández de la Vega reiterava la negativa al transvasament però també afirmava que el govern estatal no deixaria Barcelona sense aigua.

La Generalitat té lligat com evitar els talls a curt termini, però no, si continua sense ploure, per a la tardor. El govern manté que no hi ha temps per a altres accions que no siguin el transvasament del Segre però també és cert que des del novembre, i coneixent l'oposició frontal de l'Estat a transvasar un afluent de l'Ebre, es podria haver començat a treballar en una altra direcció.