«Començo a treballar entre les nou i dos quarts de deu del matí i difícilment arribo a casa abans de les deu de la nit. Això, si no és que tinc algun sopar. No he tingut mai horari, ni caps de setmana lliures.» Si hi ha una cosa que tothom reconeix a la que des del 1999 fins al dia d'avui ha estat l'alcaldessa de Badalona és sens dubte la dedicació que ha tingut envers la ciutat que la va veure néixer el 17 de juny de 1943. També se li reconeix la seva aposta personal pels àmbits lligats directament a les persones. Arqué, que passarà a la història per ser la primera alcaldessa de la ciutat (des de la instauració de la democràcia, la van precedir Màrius Díaz i Joan Blanch) creu que sota les seves regnes s'ha avançat en la construcció d'un model de ciutat compacta i equilibrada.

Mira enrere, fa balanç i relata: «Tenim una ciutat amable on viure, treballar, estudiar, comprar, gaudir, amb més oportunitats, més cohesionada socialment, territorialment i econòmicament, que té cura del patrimoni natural i històric.» És capaç d'elaborar una llarga llista d'encerts, reduïda a la mínima expressió quan és interrogada sobre els seus fracassos com a alcaldessa, que també en reconeix.

La seva gran aportació? «He generat la Badalona assistencial. Aquí sí que puc apuntar-me el mèrit: l'aposta per la salut és una aposta persona. Un objectiu fixat a consciència.» Sota la seva batuta, l'empresa Badalona Serveis Assistencials (BSA) ha madurat, ha encetat projectes pioners a Catalunya i a l'Estat espanyol i ha ampliat i millorat els seus serveis (destaca el servei d'atenció domiciliària i el servei d'emergències i urgències).

Arqué també és l'artífex que es buidessin les escoles de Can Ruti i que posteriorment es dediquessin a la sanitat i a la investigació, sense oblidar la inauguració del centre sociosanitari del Carme. L'alcaldessa, però, marxarà sense veure completat el mapa d'assistència primària de la ciutat ja que alguns CAP s'estan retardant més del previst.

ATENCIÓ A LES PERSONES
En l'àmbit de l'atenció a les persones, però, hi ha clarobscurs. La gent gran, els disminuïts i els que batallen amb una malaltia mental no han trobat una resposta idònia a les seves necessitats. L'octubre del 2006, l'Ajuntament signava un conveni amb la Generalitat per construir deu equipaments socials a la ciutat. La intenció era tenir-los a punt el 2011. Ha transcorregut un any i mig i ni els més optimistes s'atreveixen a predir que es compliran els terminis. Un cop més, les bones voluntats han topat amb la lentitud de les administracions o amb una certa incapacitat de donar resposta a les il·lusions generades.

On l'acció de Maite Arqué presenta alguns dèficits és, probablement, en el capítol urbanístic. A la ciutat hi ha projectes que esperen des de fa anys a ser desenvolupats (alguns, amb la implicació de la Generalitat). És el cas dels laterals de l'autopista C-31, del desenvolupament urbanístic del solar de l'Estrella i de l'avinguda de Navarra, de la transformació dels vells edificis de la CACI, la Piher o la Focus (només s'ha trobat una sortida per al primer, arran d'un acord amb la Universitat de Barcelona que encara no ha fructificat). Durant el seu mandat, en canvi, s'ha iniciat el que està cridat a ser el projecte urbanístic més rellevant de les darreres dècades: la transformació de l'Illa Fradera i el seu entorn. També s'ha aconseguit que la Generalitat iniciï les obres de prolongació de la línia 2 de metro fins al centre de la ciutat i de la línia 9 fins a Llefià i la Salut i que el tramvia arribi a Badalona (als barris de Sant Roc, el Congrés i el Gorg). Les actuacions en matèria de transport públic han estat molt encertades però, probablement, insuficients.

EL PORT I EL GORG
Maite Arqué serà recordada, a més, com l'alcaldessa que va liderar la construcció del port i la remodelació del barri del Gorg. Un procés que es va projectar amb l'alcalde Joan Blanch però que Arqué se'l va trobar «absolutament verd». D'aquesta actuació, ella mateixa destaca que s'està portant a terme «sense problemàtica social». És una de les intervencions que la fan sentir més orgullosa, sobretot quan mira enrere i pensa en les dificultats que s'ha anat trobant en el camí. «Imagina't. Era un projecte que havíem de pactar amb l'oposició perquè els socis de govern d'aleshores hi estaven en contra.» La nova façana marítima, aplaudida per uns i criticada per uns altres, també s'ha desenvolupat durant el mandat d'Arqué.

Entre els projectes que resten al calaix, hi deu haver el cobriment de l'autopista C-31 i, en conseqüència, la convicció que no s'ha aconseguit trencar la barrera psicològica i social que suposa aquest monstre de formigó. Mentre el cobriment no arribava, Maite Arqué ha cregut en la instal·lació d'equipaments de ciutat per sobre d'aquesta via per afavorir la comunicació vertical entre els barri. És així com s'ha apostat per la Ciutat Europea del Bàsquet (el complex s'inaugurarà la propera tardor) i per l'estadi de futbol, que han de contribuir a permeabilitzar l'autopista. En canvi, s'ha renunciat al projecte de fer la Ciutat de la Música a l'antic Escorxador, a la Salut.

Fer repàs de la trajectòria de Maite Arqué com a alcaldessa obliga també a a parlar de la llei de barris, l'actuació que ha injectat 33 milions d'euros als barris de la serra d'en Mena (Llefià, la Salut i la Pau) i als del districte sisè (Sant Roc, Artigues, el Congrés i el Remei). A Llefià, la remodelació s'ha completat amb la urbanització de la rambla de Floridablanca i la construcció de pàrquings promoguts per la societat municipal Engestur. La urbanització de metres i metres de places i carrers, gràcies a l'impuls dels aparcaments, també farà història.