Així és com vaig presentar l'alcaldessa de Badalona en l'acte de col·locació de la primera pedra del port que va tenir lloc l'abril del 2002. Va ser un gest totalment espontani. Ho vaig dir fent-me ressò del comentari que un grup de senyores acabaven de fer al pas de la comitiva d'autoritats: «Aquell és el conseller en cap, aquell és el conseller d'Obres Públiques i aquella és la nostra Maite...» Avui continuo pensant que aquesta anècdota reflecteix molt bé el que ha significat la figura de la Maite com a alcaldessa de Badalona. Ha fet que l'alcaldia com a institució hagi obtingut un reconeixement i un respecte enorme de la majoria dels ciutadans de Badalona. L'hagin votada o no, tothom reconeix en la Maite el seu esforç continuat per ser l'alcaldessa de tots, per resultar propera i accessible i per enfortir l'autoritat i la representació inherents al càrrec amb un estil propi i segurament irrepetible. A Badalona tothom sap qui és la Maite. Quan la gent parla d'ella no anomenen ni el seu cognom ni el seu títol d'alcaldessa. És senzillament la Maite, amb qui la immensa majoria dels badalonins tenen alguna anècdota o alguna conversa per recordar.

La Maite ha estat l'alcaldessa de la gent, de la proximitat, de la participació, del diàleg i del consens. Ha estat també l'alcaldessa de la dedicació les 24 hores dels 365 dies de l'any. Els que hem tingut la sort d'ésser alcaldes accidentals durant alguns dels seus períodes de vacances podríem explicar que sempre ha estat amb el telèfon connectat, trucant-nos per saber si tot anava bé i disposada a suspendre les seves vacances. La seva agenda de vertigen és coneguda, especialment la dels caps de setmana. Sempre ha volgut anar a tot arreu, a tots els actes que es feien, a totes les trobades ciutadanes i sempre ha rebut a tothom que li ho ha demanat.

Però ha estat també l'alcaldessa que ha dirigit els projectes més importants de transformació de la ciutat i que ha posat sempre els interessos generals de Badalona per damunt de qualsevol altra consideració. Sense la seva determinació no hauria estat possible la transformació del front marítim i la construcció del port, ni el creixement de l'oferta de sòl industrial que signifiquen les Guixeres, Bonavista i el polígon industrial Sud; sense la seva determinació no hauríem tingut llei de barris, ni hauríem fet els aparcaments i la espectacular renovació urbana que comporten, sense la seva determinació Ca l'Arnús no seria parc públic, Can Ruti no seria el centre universitari, d'investigació i de serveis que és, i la ciutat continuaria sense tenir un tanatori digne. Ni estaríem a punt de tenir la Ciutat del Bàsquet, ni els hotels, ni l'estadi municipal de futbol. Sense la seva determinació no hauríem pogut fer les propostes per redimensionar el nostre centre de ciutat, entenent aquest redimensionament com el gran instrument de vertebració social i cultural que necessita Badalona. És veritat que alguns d'aquests projectes encara trigaran un temps a veure's realitzats; però ara ja només queda executar; el disseny i la planificació (que és el que més temps ocupa i més esforç requereix) ja estan fets. I s'han fet gràcies a ella.

Com en tot balanç, no només de la Maite sinó de qualsevol persona que ens dediquem a la política, hi ha aspectes positius però també n'hi ha d'altres que no ho són tant. És evident que després de tants anys treballant plegats hi ha moltes coses que podria explicar. Ningú és perfecte i segur que durant aquest temps moltes coses s'haurien pogut fer d'una altra manera; hem tingut situacions i temes de desacord, però penso que aquest no és el moment de fer-ne un relat. Segurament fa falta més perspectiva i a mi m'agradarà parlar de tot això quan escrigui les meves reflexions sobre els anys en què he estat a l'ajuntament de Badalona. Avui només puc avançar que la Maite i els que la hem acompanyada en bona part d'aquest trajecte no hem sigut capaços de fer prou equip, de treballar més estretament i més coordinats, ni d'explicar prou bé a la ciutadania la veritable dimensió històrica de la nostra acció de govern. I al mateix temps la Maite, que és una gran líder social i ciutadana però no una líder orgànica del PSC, no ha sabut moure's prou bé en les aigües sovint massa mogudes del socialisme badaloní.

Però avui el que importa és recordar que Maite Arqué ha estat una gran alcaldessa de Badalona, una alcaldessa que serà recordada i que continuarà sent estimada per la gent i que aquesta estima de la gent seguirà sent el seu gran patrimoni. I, en definitiva, això és el que més satisfaccions aporta a una persona que, com la Maite, ha fet de l'estima a la ciutat i a la seva gent la seva gran passió.