Maite Arqué es va iniciar en el món associatiu (concretament a l'AV del Centre) reclamant l'escola Artur Martorell. Ara plega d'alcaldessa poc després d'haver inaugurat el nou centre, que ja sembla haver quedat petit. L'alcaldessa ha assistit, en aquests nou anys, a l'estrena d'altres centres educatius de primària, com el CEIP Bufalà i el CEIP Progrés, i l'obertura de portes de les primeres llars d'infants municipals. En els plans de les administracions hi ha projectades vuit escoles bressol abans del 2010 però tot apunta que s'incomplirà el pla de guarderies. De moment, se n'han estrenat tres.

En el plànol educatiu, la signatura de Maite Arqué consta al conveni amb la Universitat de Barcelona per destinar la CACI a activitats relacionades amb aquesta institució. Durant el seu mandat, Badalona ha estrenat l'Escola Oficial d'Idiomes, que dóna servei a molts joves de la ciutat però també de la resta de l'àrea metropolitana i que representa un granet de sorra en l'intent de dignificar Sant Roc. També sota la seva direcció, les escoles de la ciutat s'han queixat reiteradament de la manca de manteniment i de recursos que hi ha en els centres.

Mantenir sòl industrial a la ciutat ha estat una altra de les apostes dels governs de Maite Arqué. La marxa de les grans indústries s'ha mirat de compensar amb la creació de tres polígons industrials que representen més de 300.000 m² de nou sostre: Bonavista, les Guixeres i Badalona Sud. S'ha reforçat així el teixit econòmic i el suport a les idees i el treball emprenedor.

Els encerts en aquestes matèries no s'han traslladat, malauradament, a l'atenció a les noves onades d'immigració. L'Ajuntament no ha sabut preveure l'arribada massiva de nous veïns i, en conseqüència, no ha pogut o no ha sabut evitar la tensió social que s'ha apoderat d'alguns barris on s'ha assentat la nova immigració. Les polítiques en aquest àmbit han estat coixes, malgrat que s'han impulsat alguns programes d'èxit i innovadors com el Dones Acollidores, una guia de bones pràctiques de convivència editada en sis llengües i la unitat de convivència de la Guàrdia Urbana.

En un altre apartat de coses, entre les espines clavades, hi ha potser la reforma dels mercats Torner i Maignon i l'obertura definitiva del parc de Ca l'Arnús. «Em retreuen que ens hi vam menjar els torrons l'any 2000 i que encara no s'han fet totes les obres però si no ens hi arribem a menjar aquells torrons ara no hi hauria parc», sentencia.