Oliveras va explicar ahir en la presentació de l'exposició, que s'inaugurarà demà (20.00 h) a la Casa de Cultura de Girona, que les fotos triades són dels fotògrafs que es podrien anomenar «els nostres clàssics», persones que «van fer una feina honesta i clara, a vegades sense més pretensions que la de documentar.» Pel fotògraf gironí, el que ha estat clau per muntar l'exposició ha estat la possibilitat d'accedir als materials originals, negatius de vidre o còpies originals en paper. Se'ls han aplicat les últimes tecnologies digitals per poder fer ampliacions de gran format, la majoria en una proporció de 70x100 centímetres, que permeten fer una relectura de la imatge, observant detalls que en les dimensions originals passaven desapercebuts o eren simplement imperceptibles.

L'exposició inclou tres línies: la primera, merament expositiva; la segona, un vídeo que es projecta a les mateixes sales, amb més imatges que les reproduïdes en paper, i la tercera, un llibre catàleg que inclou les col·laboracions de David Iglésias, tècnic d'arxius del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i dels escriptors Josep Maria Fonalleras, Lluís Muntada, Vicenç Pagès, Jaume Subirana i Eva Vázquez. Tots ells aporten, per apartats, la seva visió personal, literària, de part de les imatges exposades, des de les quals representen reminiscències d'estius pretèrits que engeguen uns mecanismes d'identificació sobre els quals articula el seu discurs Eva Vázquez, a través de les maneres de mirar de Jaume Subirana, «l'objecte trobat» de Vicenç Pagès que cal reomplir de significat nou o el magnífic passatge epistolar entre Lluís Muntada i Josep Maria Fonalleras a propòsit de diverses imatges post mortem, que els duen a reflexionar sobre la mort, però també sobre l'humor i la vida, la dels personatges que surten a les fotografies, als quals bategen com «els nostres etruscs», segons Fonalleras «gent que va viure i va riure i va plorar i que ara ningú no recorda», diu.

Les imatges, que són obra de gairebé una vintena de fotògrafs identificats i alguns d'anònims, procedeixen d'una tretzena d'arxius municipals i d'administracions supramunicipals, a més de diversos fons particulars.

La mostra té caràcter itinerant i es podrà veure a l'Escala (maig), Ripoll (agost), Llagostera (tardor-hivern) i Sant Feliu de Guíxols (2009), i d'altres municipis que s'han de concretar.