Va ser Montilla qui després d'una votació en el ple es va dirigir a Mas i li va recordar que tenien «pendent» una cimera per acostar posicions sobre les possibles solucions a la sequera. La cimera es farà dilluns, a dos quarts de cinc de la tarda, al Palau de la Generalitat. Es tracta de la quarta trobada entre el president de la Generalitat i el cap de l'oposició, que, en aquesta legislatura, ja s'han entrevistat en tres ocasions: la primera, el 25 de gener del 2007, pel desplegament de l'Estatut; la segona, el 5 de juny del mateix any, per avaluar el desenvolupament dels pactes nacionals, i l'última, el 21 de desembre, pel finançament.
Aquest cop, la reunió arriba forçada pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que divendres va suggerir una trobada de màxim nivell entre el govern i l'oposició per parlar de la sequera. Montilla va tornar la pilota al conseller i li va ordenar que es reunís amb CiU, una entrevista –amb Oriol Pujol i Ramon Espadaler– que va tenir lloc dilluns. La reunió entre Montilla i Mas se celebrarà tot just una setmana després i enmig de la polèmica sobre la gestió de Baltasar, sobretot després d'haver admès que, malgrat que va plantejar al govern espanyol el transvasament temporal del Segre el novembre passat, van decidir no fer pública aquesta possibilitat fins passades les eleccions estatals. La revelació ha indignat els grups de l'oposició i ahir va centrar una part de la sessió de control del ple. Tant CiU com el PP van acusar el titular de Medi Ambient de «mentir». La resposta de Montilla és que, malgrat haver-ne parlat amb l'estatal, el govern català encara no ha plantejat la «petició formal» per aquest transvasament i, per tant, no s'ha amagat res.
NO A LA CONFRONTACIÓ
Tot i la negativa de Madrid al projecte i el rebuig territorial que ha aixecat, el President va deixar clar: «No ens fa por prendre mesures que puguin disgustar segurament alguns sectors i col·lectius.» Amb tot, va fer una crida per evitar «una guerra de l'aigua entre els catalans», apel·lant a la «solidaritat» entre territoris i posant d'exemple l'actitud dels regants de Tarragona.
Tot i les acusacions, CiU va deixar clara la voluntat de col·laborar amb el govern per trobar-hi solucions. Les posicions de sortida, però, són diferents. La federació vol fer front a la immediatesa, però també demana a l'executiu que estudiï la possibilitat de transvasar aigua del Roine en un futur. «El Roine és la gran solució», proclamava Mas. Montilla va deixar clar que estan disposats a parlar de tot, però que les transferències d'aigua fixes entre conques, tampoc la del Roine, no entren en els plans del tripartit. El President el que pretén en la reunió de dilluns, com va quedar clar en el ple, és tractar de les mesures conjunturals que permetin solucionar l'actual situació d'emergència, però defensa que, a llarg termini, ja s'estan planificant les actuacions que permetran fer front a futurs períodes de sequera i que impliquen, entre d'altres, la construcció de dessalinitzadores. Les solucions que cal emprendre ara són «excepcionals», segons va dir.
Convergència i Unió va denunciar ahir el creixement «desmesurat i innecessari» del nombre d'alts càrrecs a la Generalitat. La diputada de CiU, Pilar Pifarré, va afirmar que l'augment «no respon a les necessitats reals del país, sinó al repartiment del pastís entre els tres partits que conformen el govern tripartit». Les seves dades asseguren que el nombre d'alts càrrecs ha passat de 149 –en el darrer govern de CiU del 2003– als 236 pressupostats pel 2008. A més, la xifra d'assessors i càrrecs de confiança també ha pujat dels 227 durant l'època convergent fins als 323 del segon tripartit. Pifarré va acusar directament el govern de clientelisme i amiguisme: «El clientelisme dels departaments de la Generalitat comporta reduir el nombre de professionals amb experiència per nomenar amics i coneguts sense els coneixements requerits», va dir. Les greus acusacions de Pifarré van continuar amb crítiques a «la manca de transparència i les irregularitats en la contractació de personal».
La federació també es va queixar de la «inestabilitat» del Departament de Governació durant les dues legislatures del govern tripartit. «Hem vist passar cinc consellers, tres secretaris d'Administració i Funció Pública i quatre directors de Funció Pública en només quatre anys», va denunciar Pifarré en el ple del Parlament. «La inestabilitat i tensions continuades que hi ha al departament» han dificultat, segons el parer de CiU, una correcta planificació de la gestió a llarg termini.
)
