La directora del GUNI, Cristina Escrigas, va alertar ahir de la necessitat de qüestionar si el coneixement que faciliten ara les universitats és el més adequat per donar resposta als reptes de la societat, i va defensar la necessitat de plantejar qüestions d'aquest tipus en un moment en què el món està subjecte a grans processos de transformació i la universitat ha de fer front a la massificació dels estudis i a un descens en paral·lel del seu finançament públic. I és que l'informe assegura que els defensors del bé privat s'han imposat als del públic de manera considerable i que, com a conseqüència, a molts països els pressupostos d'educació superior han quedat estancats o han estat retallats. Segons Escrigas, «cal replantejar els continguts dels currículums i els fins de la investigació perquè no som conscients que estem formant persones que són les que assumiran en el futur llocs de gran rellevància».

L'investigador, coautor de l'estudi i un dels responsables de l'Institute of Development Studies de la Universitat de Sussex, Peter Taylor, va subratllat ahir que ens hem de qüestionar fins a quin punt l'educació superior forma persones per afrontar reptes actuals com l'escalfament del planeta, la pobresa endèmica i la bretxa oberta entre els beneficiats per la globalització i els que no. Per la seva banda, el rector de la UPC, Antoni Giró, va defensar la necessitat que la universitat es comprometi amb la societat a formar estudiants però també a treballar per crear un món més sostenible. En el marc de la conferència del GUNI, una xarxa que rep el suport de la Unesco, s'organitzen fins demà vuit sessions paral·leles que vinculen l'educació superior amb el desenvolupament sostenible, l'ètica, les tecnologies de la informació i la comunicació, l'equitat de gènere, les arts, la construcció de la pau, el multiculturalisme i la ciutadania global.