Els presidents de Catalunya, Aragó i les Illes Balears, i la consellera de Cultura del País Valencià van representar ahir l'estructura de l'antiga Corona d'Aragó, que, tot i el pas dels segles, manté part de l'essència cultural comuna que s'hi va forjar.

Justament, el president Montilla i els seus homòlegs d'Aragó i les Illes van destacar la figura de Jaume I en la gestió de vertebrar tota una corona mantenint les diferències de cada territori. De fet, el primer a destacar aquest gest va ser el mateix pare abat Josep Alegre, que va elogiar «el respecte amb què Jaume I va gestionar la idiosincràsia de cada poble», i va fer una comparació de regnes destacant-ne el millor de cadascun: el de Catalunya, el pare abat el va erigir com «el seny», el de les illes Balears, com «el cosmopolitisme», el de València el va relacionar amb «la festa, la llum i el color», i finalment el d'Aragó el va il·lustrar amb «la noblesa». El pare abat va continuar el seu discurs encoratjant la societat actual a respectar i enriquir-se de la història conjunta de cada territori.

Després del discurs inaugural de l'acte per part del pare abat i de la interpretació musical a càrrec de la Capella de Ministrers del Plany a la mort de Jaume I, es va continuar amb l'ofrena floral a la tomba del rei de tots els representants polítics de l'antiga Corona d'Aragó. Tot seguit, els presidents –la consellera valenciana es va abstenir– van prendre la paraula.

DIFERÈNCIES ENRIQUIDORES
El líder del govern balear, Francesc Antich, va emfasitzar la posada en marxa, durant el regnat de Jaume I, d'un model polític, germen d'una «nova societat oberta, acollidora i solidària que manté les peculiaritats de cadascun dels pobles». En aquest sentit, el president del govern aragonès, Marcel·lí Iglésias, va desenvolupar un discurs centrat en l'antic rei, del qual va destacar «el manteniment d'estats estables i diferenciats». Per la seva part, el president de la Generalitat de Catalunya va recordar als presents: «Compartim un bagatge cultural i històric, i de les nostres voluntats depèn que siguem capaços d'escriure noves pàgines compartides lliurement i en condició d'igualtat.» Marcel·lí Iglésias va aprofitar la situació cordial per obrir camins de diàleg entre els territoris i «superar els conflictes existents» entre Aragó i Catalunya, i va fer referència a la necessitat d'aconseguir una «bona gestió de l'aigua» i de posar fi als conflictes entre els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó, i pel patrimoni de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

POTÈNCIA MEDITERRÀNIA
Un dels altres punts en què van coincidir els presents en la commemoració va ser la consecució d'una corona forta i potent a tota l'àrea de la Mediterrània. Iglésias va recordar que Jaume I va aconseguir fer tornar a la Mediterrània l'esplendor d'un imperi semblant al de la Roma clàssica. El president de les Illes va reconèixer que la conquesta i expansió en la seva àrea va ser «extremament violenta» i possiblement «discutible» pel que fa als mètodes bèl·lics, però que va servir per erigir una estructura política i jurídica al territori. Antich va repetir en diverses ocasions la importància del llegat cultural, històric i lingüístic comú, que va arrelar durant els 66 anys de regnat de Jaume I.

VISIÓ POLÍTICA AVANÇADA
El monarca va desenvolupar les diverses Corts territorials que tenien l'objectiu de reivindicar les voluntats de cada regne. Va impulsar la creació de jutges entre la monarquia i els vassalls, i «va tenir una visió avançada de la política i de la futura idea d'Espanya», segons va considerar el president del govern aragonès.