De mestre de matemàtiques i ciències a professor de llengua catalana per a mestres. Josep Panisello i Chavarria (Tortosa, 1928- Barcelona, 2006) ha estat un referent en el món de la docència a les Terres de l'Ebre i ha deixat una forta empremta en moltes generacions de mestres i professors del territori. «Era un home que ho emprenia tot amb entusiasme», diu el seu amic, Joan Beltran, amb qui el 2002 va publicar la primera i fins ara única gramàtica del català occidental recopilada en dos llibres, Aïnes, un manual d'exercicis, i Cruïlla, la gramàtica pròpiament dita. Del 1978 al 1990, Panisello i Beltran van impartir classes de llengua catalana i didàctica de la llengua, el primer, i de dialectologia i fonètica, el segon, en els cursos de reciclatge per a mestres i llicenciats a les Terres de l'Ebre, una feina que Panisello compaginava amb la seua tasca de docent en diversos col·legis públics i privats de Tortosa, i Beltran, amb la de banquer. Tots dos van estudiar català a finals del franquisme per «un sentiment de catalanitat» i explica Beltran: «Perquè ens amoïnava la ignorància de la pròpia llengua». Es van treure el títol de professor de català per correspondència i en aquells anys només hi havia dos titulats més a tot el territori. Eren temps difícils i no disposaven pràcticament de material per fer les classes. «Vaig invertir 100 hores per preparar-me una hora de classe: la del per o per a i la del ser i estar», assenyala Beltran per il·lustrar aquelles dificultats. Potser aquests inicis expliquen que tant Beltran com Panisello aboquessen part de la seua capacitat de treball a estudiar la llengua pròpia i fessen aportacions molt importants en l'àmbit de la parla occidental i del tortosí. Així a banda d'Aïnes i Cruïlla, publicats per l'editorial Alambor el 2002, Josep Panisello va fer més de 200 conferències sobre llengua, pedagogia i cultura catalana; mentre que Beltran va publicar el 1986 L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre, un embrió del que el 2002 seria Cruïlla, a més de nombrosos articles a revistes especialitzades.

Però al marge de la faena com a lingüista de Josep Panisello, destaca la seua tasca de docent. De fet, el 1989 el govern de la Generalitat li atorgà la medalla President Macià, en reconeixement dels mèrits contrets durant la seua estada en el món de l'ensenyament. «Va deixar una gran empremta en el seu alumnat. Tenia molts recursos», explica Beltran tot assenyalant que per explicar «la caiguda de la preposició» –els casos en què la preposició no s'utilitza– feia veure que entropessava. «Un dia va caure de veritat», riu Beltran. «Utilitzava tàctiques molt modernes per a l'època», explica Montse Ingla, representant de la secretaria de Política Lingüística al Consorci de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre.

Ingla el va tindre de professor de ciències al col·legi de les Teresianes de Tortosa. «Explicava les coses amb molta naturalitat i sabia fer fàcil allò difícil», diu tot remarcant que va ser un home molt treballador en formació i aprenentatge constant. «Va trencar el tòpic sent profeta a la seua terra», assenyala per la seua banda Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV i qui va treballar amb Panisello i Beltran en el seguiment de Cruïlla i Aïnes . Pradilla també destaca que Josep Panisello va ser molt valorat com a persona i com a docent.