Encara queden incògnites, però les cartes ja estan donades en la partida que es juga a Esquerra pel control del partit. Si no hi ha un miracle d'última hora, possibilitat que no es preveu en un partit d'alta laïcitat, no hi haurà cap candidatura de consens prèvia a les primàries del 7 de juny i quatre són les candidatures que molt probablement disputaran la presidència i la secretaria general de la formació independentista. I a la vora de cadascuna d'aquestes candidatures s'han situat les diverses famílies que conformen l'univers d'Esquerra.

La retirada de la cursa de Josep-Lluís Carod-Rovira desactiva la pugna directa amb l'actual secretari general, Joan Puigcercós, però la batalla continua. En un partit com Esquerra ningú s'atreveix a descartar la sorpresa, però la tesi dominant, òbviament, és la que dóna Puigcercós com a guanyador. Una altra cosa és que cada sector –l'afí a Carod, el de Bertran i el de Carretero– esperarà a veure la força real de Puigcercós per forçar a posteriori una negociació que permeti mantenir quotes en l'executiva d'acord amb els resultats de cadascun.

TEIXINT COMPLICITATS
És en aquest context que tot i que els sectors crítics ja han confirmat les seves candidatures i per tant a hores d'ara centren els esforços a enfortir les seves pròpies opcions, continuen sent molt importants les relacions que es puguin teixir entre cadascun dels grups. Joan Puigcercós ha elaborat un discurs integrador en què assegura que a l'Esquerra que vol liderar hi cap tothom i tothom és valuós. Però malgrat això i el fet que els dos dirigents dels sectors crítics havien estat de la confiança de l'actual secretari general, a hores d'ara fonts dels sectors crítics consideren que Carod-Rovira està jugant millor les seves cartes. Fonts d'Esquerra Independentista destaquen la passivitat de Puigcercós a l'hora de teixir relacions integradores i li retreuen que no hagi parlat amb el seu líder, Uriel Bertran, durant les primeres setmanes de la crisi. En aquest sentit reconeixen que Carod-Rovira ha tingut una actitud més activa d'aproximació al seu corrent, tot i que neguen que s'hagi establert cap compromís. Fonts pròximes a Uriel Bertran consideren també un error de Puigcercós que immediatament després de deixar el govern no presentés una proposta clara de projecte renovador per al partit.

Pel que fa a Joan Carretero, Reagrupament.cat s'ha sumat al dard enverinat que va llançar Carod-Rovira quan, amb la idea de la renovació, després d'anunciar la seva retirada va recordar que Puigcercós fa tants anys com ell que és al capdavant del partit. Carretero exigeix que Puigcercós segueixi l'exemple de Carod. Destacades figures de l'entorn de l'actual secretari general, com ara el conseller Josep Huguet, insisteixen que el pas de Puigcercós a la presidència ja forma part d'aquesta renovació.

PECES INCÒMODES
A partir d'aquí, l'entorn de l'actual secretari general insisteix en el discurs integrador. Però en un hipotètic futur pacte d'integració no totes les peces casaran amb la mateixa facilitat. La pugna interna ha creat fortes animadversions entre persones clau de tots els sectors, però especialment dels dos principals. Així, l'equip de Carod-Rovira retreu que el vicesecretari de coordinació interna i acció electoral, Xavier Vendrell, tingui el que consideren un monopoli absolut de l'«aparell» del partit i de la direcció de les campanyes electorals com si d'un càrrec «vitalici» es tractés. Una situació que consideren inacceptable en l'actual cicle de davallada electoral i especialment després de la desfeta del 9-M, ja que Vendrell va ser el responsable de la campanya. L'aposta de Puigcercós per un home com Joan Ridao per a la secretaria general, molt més pactista i «previsible» –seria difícil que protagonitzés una imatge com la subhasta presidencial que Vendrell va fer en la calçotada de Reus– es pot interpretar com la voluntat de construir ponts cap a tots els sectors del partit.

Però també en el sector de Carod hi ha figures incòmodes com ara Rafel Niubò que dificulten l'entesa. En l'entorn de Puigcercós es retreu «prepotència» a l'home de confiança de Carod i posen com a exemple la campanya electoral al Parlament en què Carod i Puigcercós van fer el tàndem electoral. Niubò hauria imposat decisions en el comitè de campanya, per damunt del parer de la majoria, per donar més protagonisme a Carod que a Puigcercós.

En definitiva, ERC viu una tempestuosa relació entre famílies. I les coses de família se solucionen dins la família. Encara que se n'hagin dit de grosses.