L'estació d'aforament del riu Ebre a Tortosa voreja durant les últimes setmanes el límit del cabal ecològic establert, que se situa en els 100 metres cúbics per segon. Segons les últimes dades facilitades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), ara mateix la quantitat d'aigua que baixa pel riu és de 109,70 m³/s, però durant el març i el febrer hi ha hagut moments que ha caigut per sota de la barrera dels 100. La situació contrasta amb les dades de l'any anterior, quan la mitjana d'aforament a la capital ebrenca se situava en 450 m³/s, més de quatre vegades superior a l'actual. Tant sols els embassaments de l'Ebre, especialment el de Riba-roja, es mantenen estables per garantir la producció hidroelèctrica.

EFECTES EN L'AMBIENT
La falta d'aigua, però, no tan sols afecta l'abastament per al consum humà. La fauna i la flora pateixen també l'absència de recursos hídrics. «Els més perjudicats són aquells ecosistemes que necessiten aigua permanent», explica el biòleg de l'ONG Mediterrània, Jordi Bru. És el cas de la vegetació que es crea a les ribes del riu, que en cas de sequera «han d'adaptar-se o desaparèixer», una operació que les espècies invasores poden aprofitar per guanyar terreny a les autòctones. «Per exemple, la canya americana és més resistent i aprofita millor els recursos que el canyissar autòcton», assegura.

La baixada de cabal comporta també que el bosc de ribera es vagi estrenyent i que les plantes experimentin una migració fins a entrar en contacte de nou amb l'aigua.

Per als peixos la situació tampoc no és gaire més fàcil. «Si hi ha zones on el riu s'asseca, s'hi poden formar bassals, i els peixos hi poden quedar atrapats», explica Bru. A més, com que es redueix el nivell d'aigua, estan més exposats a possibles episodis de contaminació, ja que s'incrementaria «la concentració» dels elements tòxics. Un altre risc, especialment en el cas de rius poc cabalosos, és el de la intrusió salina, que també queda afavorida per la sequera.

La falta de pluges i els problemes de subministrament també són una crida a la reflexió sobre el model urbanístic de la demarcació. «Per molt que estalviem aigua, si continuem creixent com fins ara, tindrem sempre el mateix problema», assenyala el professor de geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Jordi Blay. Aquest replantejament ha de ser, segons Blay, especialment important a la costa, on la falta d'aigua és més latent. «Les dessaladores són la solució més clara a curt termini, però ens hem de replantejar el model de creixement a llarg termini», apunta Blay. Si no, els efectes de les sequeres podrien empitjorar.