Segons un comunicat difós ahir, els militars van morir diumenge a la nit després que un artefacte de fabricació casolana esclatés al pas del vehicle en què patrullaven per una zona del sud de Bagdad. Com és habitual, els EUA no faran pública la identitat dels morts fins que no n'hagin informat els familiars. Al nombre de 4.000 soldats nord-americans morts, s'hi arriba només quatre dies després que hagués fet cinc anys de la invasió de l'Iraq pels Estats Units. Amb motiu d'aquests cinc anys d'ocupació, el president dels EUA, George W. Bush, va pronunciar un discurs en què va reconèixer «l'alt cost en vides» de la guerra, però va assegurar que la invasió va ser «una decisió encertada i necessària» que no lamenta. La majoria de morts en les files nord-americanes s'han produït com a conseqüència d'explosions d'artefactes a la carretera, com la que va causar la mort dels quatre últims soldats. Els EUA acusen l'Iran d'estar al darrere d'alguna d'aquestes bombes, equipades per perforar el blindatge dels vehicles que els militars utilitzen per patrullar l'Iraq. La mort del militar nord-americà número 1.000 es va produir el setembre del 2004; el 2.000, un any i un mes més tard, l'octubre del 2005, i la baixa militar número 3.000 es va produir el desembre del 2006.

Els seguidors del clergue extremista Muqtada al-Sadr han amenaçat d'iniciar una campanya de desobediència civil si no s'atura la campanya de detencions en contra seu, i si els detinguts no són alliberats. Aquesta és la primera vegada que els anomenats sadristes, la segona força política xiïta més gran de l'Iraq, fan aquesta mena d'amenaça. De tota manera, no ha quedat clar si la milícia Exèrcit del Mahdi, el braç militar del grup, posarà fi a la treva de sis mesos si no s'atenen les seves peticions.