Ja no omplen planes i planes de diaris, ni obren informatius de ràdio i televisió, però les incidències segueixen assetjant la xarxa de rodalies. Per tant, centenars d'usuaris no arriben a l'hora prevista. L'entrada del TAV a Sants no ha posat fi –com alguns responsables de la companyia apuntaven– als problemes d'una xarxa que ha estat descuidada durant l'última dècada. Uns passatgers fan un trajecte amb més temps del necessari, n'hi ha que esperen un tren que no arriba a l'hora, altres es troben tancats dins d'un comboi sense saber perquè no avança. La megafonia instal·lada a bord informa dels retards però no sempre dóna una explicació del que ha passat. Queden lluny aquells comunicats que feien conjuntament la companyia ferroviària i l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) –responsable del manteniment de la xarxa– per explicar qualsevol incident quan es va activar el centre de control ferroviari l'agost passat, amb el secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, al capdavant. Ara, els periodistes saben que el servei funciona precàriament perquè algun usuari informa de la incidència als mitjans de comunicació. Renfe dóna escassa informació, diu que penja algun comunicat a la plana web però que treu ràpidament un cop s'ha solucionat la incidència i fins i tot, si el retard és de pocs minuts, afirmen que no tenen constància dels fets.

REGUITZELL D'INCIDÈNCIES
Les dades de puntualitat de Renfe daten del mes de gener passat, quan estava entorn del 95%. Per tant, un 5% dels 777 combois –40 trens en total– que diàriament circulen per la xarxa tenen alguna incidència. Des de l'entrada en funcionament del TAV, el 20 de febrer passat, han aparegut publicades 12 avaries a rodalies, algunes de les quals han afectat més d'una línia. La inauguració del TAV entre Barcelona i Madrid va coincidir amb dues incidències a la xarxa convencional. Els treballs per tenir-ho tot a punt per a l'entrada en servei dels primers trens d'alta velocitat es van prolongar fins entrada la matinada del 19 de febrer, i van obligar a retardar mitja hora la sortida de dos trens, un de la C3 i l'altre de la C4, prevista per a les cinc del matí. Aquell dia, però, la incidència més important es va produir a dos quarts de 7 del matí quan un tren de la C2 s'avariava a l'estació de Sant Andreu Comtal. El comboi no es va poder retirar de la via fins a les 8 del matí i va obligar a aturar tota la circulació de la línia durant una hora i mitja. Quan es va reprendre el servei, els trens acumulaven mitja hora de retard.

La calma a la xarxa va durar nou dies; el 29 de febrer es tornava a avariar un tren, aquest cop de la línia C3, i va arribar a l'Hospitalet més de tres quarts d'hora tard. No passava ni una setmana, el 6 de març, quan es va haver de restringir el servei de la C3, C4 i C7 per causes alienes a la companyia: una excavadora va fer caure un cable elèctric sobre la catenària que uneix les estacions de Sant Andreu Arenal i Montcada-Bifurcació. El 8 de març, una incidència en un tren de mercaderies a l'estació de Castellbisbal va provocar retards d'un quart d'hora a les línies C4 i C7. A les 8 del matí de l'11 de març s'espatllava un tren a l'estació de plaça Catalunya, fet que va obligar a desviar els combois de la C1, C3 i C4 pel túnel d'Aragó. Els retards, que van ser de fins a 25 minuts, es van prolongar fins a la una del migdia. És a dir, cinc hores de demores. Les incidències no acabaven aquí perquè quan passaven 20 minuts de les 2 de la tarda del mateix dia es va espatllar el canvi d'agulles que hi havia entre les estacions de passeig de Gràcia i de França. Els trens de la C2 i C10 van acumular retards d'uns 20 minuts. Les incidències es van tornar a repetir el 18 de març. Pels volts de dos quarts de set del matí s'avariava un tren de la línia C1 que va ser retirat a l'estació de Badalona. Els passatgers que viatjaven en el comboi van arribar amb prop de mitja hora de tard a la seva destinació. L'última incidència es va produir el 20 de març. Un tren de mitjana distància que anava en direcció a Cervera es va espatllar abans d'entrar a l'estació del Clot i va causar retards de 30 minuts a la C2.

EL PERIPLE DELS ANÒNIMS
A banda d'aquests retards causats per incidències que apareixen en els mitjans de comunicació, n'hi ha molts més que els usuaris suporten «en silenci». Segons ha pogut constatar aquest diari, en els darrers 15 dies, hi ha un munt d'incidències «silencioses». Una usuària que agafa 10 trens a la setmana per anar a treballar, pateix retards en 4 serveis. Algunes demores són poc importants, de «només 4 minuts». El 13 de març, el tren de la C2 que sortia de Montcada i Reixac a les 10.52 va sortir a les 10.56. El dia següent, el 14 de març, la mateixa viatgera va més de bòlit. Agafa un tren a l'estació de Montcada-Manresa amb 11 minuts de retard, en comptes de sortir a les 10.34 com marca l'horari, va fer-ho a les 10.45. Una altra viatgera que va de Sabadell a Barcelona i viceversa cada dia també es troba amb retards en la meitat dels trajectes. El 12 de març, el tren del les 21.04 no passa fins a les 21.24. Aquell dia Renfe va jugar 20 minuts amb el temps d'aquesta usuària. Una situació que es torna a repetir dilluns 17 quan el tren de les 21.05 surt a les 21.30 de l'estació de Fabra i Puig. Aquest desgavell que suporta tot usuari de rodalies facilitarà que els passatgers s'oblidin dels horaris establerts –que sovint s'incompleixen– i que s'instauri el pas de combois segons una freqüència de pas, tal com té previst fer en un futur proper Renfe.