dilluns, 24 de març de 2008
> Alegries convergents
MONTSE JUVANTENY. PRATS DE LLUÇANÈS (OSONA)..
El 9 de març sembla que ha deixat una bona sensació entre la direcció de CiU. Em pregunto quin n'és el motiu real. Perquè si només ens deixéssim enlluernar per tertulians, columnistes i periodistes que pontifiquen o canten determinades excel·lències ja podríem penjar als balcons de casa un cartell on s'hi llegís: «CiU-PSC, la salvació nacional». Que els socialistes estiguin contents, no m'estranya després d'haver arrasat gràcies al vot de la por anti-PP. Però veure els convergents tan entusiastes es fa més difícil d'entendre. Què celebren? Els pitjors resultats de la seva història? Perquè aquesta és la punyetera veritat: CiU ha tret el pitjor resultat de la seva història. Aleshores, per què tantes alegries? Doncs només cal llegir els seus intel·lectuals orgànics de referència: perquè Esquerra Republicana ha baixat de 8 a 3 diputats. Aquesta és la seva única satisfacció, l'única a la qual s'aferren. És, salvant les distàncies, com els culers que davant les desgràcies del Barça s'aferren a les derrotes del Madrid. La ràbia de l'entorn de CiU contra ERC, a la qual s'apunten tots els opinadors espanyolistes amb fruïció, revela, i molt, les veritables intencions de CiU.
|
