Gener Gonzalvo explica en el seu llibre Salou, el camí cap a Mallorca. La conquesta de Jaume I de 1228 (que publicarà Cossetània Edicions a la tardor) els primers anys del regnat de Jaume I, que «van ser molt dificultosos, per la mort violenta del seu pare, el seu segrest per part dels francesos, i l'educació fèrria que va rebre dels templers al castell de Montsó». A més, «de molt jove, va haver de fer front a moltes rebel·lions nobiliàries». A partir del 1218, però, el rei, encara molt jove, va anar imposant-se en el seu paper de monarca, tal com demostren les Corts Catalanes del 1225, segons apunta l'historiador, que fa un seguiment exhaustiu del monarca.
El 1228, quan Jaume I tenia vint anys, s'endega una vella aspiració catalana: la conquesta de Mallorca, que està a les mans dels sarraïns, una empresa que ja havia intentat, en el segle XII, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III. «En la conquesta de Mallorca hi havia, sens dubte, dos interessos fonamentals: per una banda, apoderar-se d'una illa que era una plataforma d'expansió política cap a la Mediterrània, tot fent la competència al gran rival, Gènova», segons l'historiador, que afegeix que, per un altre cantó, «hi havia un evident interès econòmic per part dels comerciants catalans, que veien en Mallorca un camp abonat a la seva expansió, no només a l'illa, sinó sobretot pel nord d'Àfrica i per tota la Mediterrània».
El llibre de Gener Gonzalvo estudia, en primer lloc, l'aprovació de l'empresa bèl·lica per part de les Corts Catalanes, reunides a Barcelona el 1228. Sobretot, però, detalla minuciosament el popular sopar a Tarragona, en què el ric mercader tarragoní Pere Martell va convidar el mateix Jaume I, «per tal d'acabar de convèncer-lo dels grans avantatges econòmics i comercials de la conquesta de Mallorca». En aquest estudi, l'autor aportarà més dades sobre la figura de Pere Martell, sobre la ubicació del seu palau, i sobre els altres assistents a l'àpat.
SOLDATS I CAVALLERIES
El gros del llibre relatarà la preparació bèl·lica de la conquesta mallorquina, que va tenir lloc al port militar de Salou. Gonzalvo intenta esbrinar «el nombre total de soldats, cavalleries i navilis militars, i sobretot la identitat dels dirigents militars més pròxims al rei, amb breus biografies, i d'altres soldats destacats vinguts d'arreu de les terres catalanes», segons l'autor, que també analitzarà «els tipus de naus que van partir de Salou, i alguns comentaris sobre el viatge i l'arribada a l'illa, amb la famosa tempesta soferta per la gran expedició militar, encapçalada per Jaume I en la seva nau Montpeller, en honor al lloc on va néixer».
)
