La Plataforma de Collserola ja va advertir que estava en desacord amb els darrers moviments que ha fet l'administració en relació amb la declaració de parc natural a Collserola. Ho va manifestar a principis de febrer, just després que l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat haguessin anunciat l'acord sobre la definició dels límits del vessant barceloní, que estaven encara pendents de concreció. Barcelona va aconseguir el seu objectiu de gestionar i construir equipaments en una sèrie de terrenys que hi ha entre la serra i la ciutat, i que es van concretar en una denominació urbanística nova: espais periurbans de regulació especial (EPRE).

Fa deu anys que la plataforma reivindica la declaració de parc natural i l'aturada dels diferents plans urbanístics que es porten a terme en tot el perímetre de la serra, i que per a l'entitat representen «agressions incompatibles amb la conservació de l'espai natural de Collserola». Ara ha decidit accentuar la seva activitat reivindicativa. Ho ha fet a través d'una campanya de sensibilització i sota el lema Salvem el parc natural . La campanya ha començat a internet. S'ha creat un lloc web, http:// collserola.org/salvemelparcnatural, en el qual hi ha penjat un manifest que reclama «que no urbanitzin ni un pam més» a la serra. En aquest document alerten que «les conseqüències de la urbanització no es limiten a la pèrdua d'espai sinó que aïllen definitivament Collserola dels espais naturals propers, com el parc natural de Sant Llorenç de Munt, el massís del Garraf-Ordal o la serralada de Marina». En aquest web es fan les adhesions i es recullen, i són públics, els comentaris tant d'entitats com de particulars. En el moment de tancar aquesta edició hi havia 2.247 persones particulars adherides i 88 entitats. D'associacions n'hi ha de tota mena, però sobretot grups ecologistes o que d'alguna manera estan vinculats amb la natura: esplais, grups excursionistes o d'escoltes. Territorialment, els grups pertanyen a les tres comarques que engloba la serra de Collserola (Vallès, Barcelonès i Baix Llobregat), però també n'hi ha d'altres territoris en què hi ha hagut moviments en defensa de la natura i se senten ideològicament propers, per exemple la Xarxa Empordà, l'associació de veïns de la Devesa de Girona o la Plataforma Salvem la Platja Llarga de Tarragona.