Les famílies catalanes que encara estan pendents d'adoptar un menor a la República del Congo van rebre ahir amb prudència la notícia sobre la reobertura dels processos d'adopcions internacionals en aquest país. La paralització, motivada per l'escàndol que membres de la ONG francesa L'Arche de Zoé van provocar en intentar treure 103 menors del Txad sense autorització, es va decretar a finals del 2007. Fonts de la conselleria d'Acció Social i Ciutadania, que va confirmar la decisió presa pel govern africà a través de l'ambaixada espanyola a la República del Congo, van assegurar que els processos seguiran el seu curs però van afirmar que la resolució de les adopcions no depèn del departament sinó del govern congolès, que haurà de revisar els casos un per un.

Malgrat que la nova situació desencalla la paràlisi en què les sis famílies estaven immerses, ara la majoria hauran de fer front a les traves amb què ja havien topat abans del tancament del procés d'adopcions internacionals. Xavier Bielsa, un dels pares afectats, va assegurar que han aparegut presumptes pares biològics en el seu cas i en el dels altres cinc nens que encara estan pendents de ser adoptats, un aspecte que el Departament d'Acció Social no va poder confirmar per falta d'informació. Bielsa, que l'abril de l'any passat va tornar d'un viatge a Brazzaville amb una sentència d'adopció favorable però sense el menor perquè l'ambaixada va dir que el nen tenia pare, assegura que té documents que proven que els dos progenitors del nen són morts. David Parcerissa, que està en una situació similar, va assegurar ahir que ell i la seva dona estaven a punt d'abandonar i intentar començar un procés d'adopció en un altre país però que, amb aquest nou canvi d'escenari, volen fer un replantejament seriós.

L'anomenada crisi de les adopcions al Congo va esclatar l'agost del 2006 quan cinc famílies van ser retingudes durant un mes en aquest país i, finalment, van poder retornar amb els seus fills adoptius a Catalunya. Els problemes entre el Departament d'Acció Social i Ciutadania i l'Associació d'Adopció d'Infants al Congo (Adic), que gestionava els processos d'adopció, van ser un dels primers entrebancs que les noves famílies que volien adoptar es van trobar en el camí. El departament va decidir apartar aquesta entitat i li va obrir un expedient informatiu. L'Adic seria acusada més tard per un advocat del Congo de funcionar com L'Arche de Zoé. Però els problemes no van acabar i l'aparició dels suposats pares biològics d'algunes de les criatures van complicar encara més el procés. El viatge d'unes altres cinc famílies al Congo que van retornar amb quatre nens va motivar que una delegació d'Acció Social anés a a Brazzaville per intentar resoldre el cas dels que havien decidit quedar-se a Catalunya aconsellats pel mateix departament. Tot i així, no tots els casos van poder desbloquejar-se i, finalment, en van quedar tres sense resoldre. Al novembre el govern congolès tancava les adopcions internacionals i deixava sense resposta sis famílies que encara estaven pendents d'adoptar.