Barcelona, avui fa setanta anys, va viure els bombardejos més cruents de la Guerra Civil. Els dies 16, 17 i 18 de març, la ciutat va veure caure 192 bombes, en el que va significar un intent d'experimentar amb l'anomenada guerra total. L'atac va ocasionar 670 morts i va deixar més de 170 edificis totalment o parcialment destruïts.

Una exposició al metro de l'estació Universitat reprodueix fins al 6 d'abril un dels refugis, i demà un acte institucional al Palau de la Generalitat retrà homenatge a les 4.736 víctimes i els supervivents dels bombardejos que van patir 140 municipis catalans.

Demà, també, al Club Coliseum (davant del qual les bombes van fer esclatar un camió carregat de trilita) s'estrenarà el film de Jesús Garay Mirant al cel, i a partir del maig l'exposició Quan plovien bombes, que l'any passat es va poder veure a Barcelona, recorrerà en format ampliat municipis com per exemple Cervera, Solsona, Manresa o la Jonquera, així com també quinze ciutats d'Itàlia.

«Les estacions de metro eren el primer refugi. El més segur i el més resistent. Normalment la gent hi anava mitja hora, però aquells dies de març s'hi van passar dos dies. Hi havia, és clar, problemes d'higiene, però el que predominava, més que qualsevol necessitat, era la por a les bombes», recordava ahir l'historiador Joan Villaroya, que demà impartirà una conferència en l'acte de la Generalitat.

La mostra, una iniciativa de la direcció general de la Memòria Democràtica de la Generalitat amb el suport de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Ferrocarrils de la Generalitat, reprodueix una estació d'aquell temps i projecta tres audiovisuals que reflecteixen els bombardejos, la lluita per la supervivència i la vida quotidiana en temps de guerra, així com també cartells de l'època i figures de persones refugiades. «És una exposició històrica per Barcelona», apuntava ahir Joan Saura, conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que va destacar «la gran capacitat del teixit social de Barcelona per defensar-se dels bombardejos» i el fet que, havent viscut situacions com aquesta, «no és casual que la ciutat tingui una gran convicció pacifista». Per la seva banda, Assumpta Escarp, presidenta de TMB, va mostrar la voluntat que les «estacions que van ser un refugi llavors, siguin ara llocs de vida». La mostra, comissariada pels historiadors Xavier Domènech i Judit Pujadó, es complementa amb l'edició d'un recull de textos literaris catalans sobre els bombardejos del 1938, a càrrec de Maria Campillo, que es repartirà entre els assistents als actes d'aquests dies.