Joaquim Culla, nascut el 1912, era director d'una fàbrica de material de guerra al Poblenou quan, el març del 1938, l'Aviazione Legionaria va atacar la ciutat sense miraments. «Estava treballant i ens van dir que una bomba havia impactat contra un camió de trilita, i que Barcelona semblava que hagués de desaparèixer. El meu pare va decidir que aniríem a casa d'uns familiars a Terrassa, on estaríem més segurs. La meva germana, que treballava al carrer dels Tallers, també hi va anar, però va sortir de Barcelona a les quatre i fins a les deu no la vam veure arribar», explicava ahir Culla, que va viure l'episodi amb un «pànic enorme».

A la feina, Culla va ordenar la construcció d'un refugi, amb un metre de ciment i amb una gran capacitat de resistència. «A Barcelona no n'hi havia, de refugis, la gent se'ls va haver d'anar fent. Quan queien les bombes, obríem la porta i dèiem a la gent del carrer que es refugiés amb nosaltres.»