«Tenia el segell de la catalanitat insubornable.» El caputxí Joan Botam destaca que Cassià Maria Just estimava i defensava Catalunya, però, a la vegada, es mostrava «obert a tothom». Va obrir les portes de Montserrat l'any 1970 per acollir 200 intel·lectuals que protestaven per l'anomenat procés de Burgos i es va mantenir ferm tot i les pressions del govern franquista. Segons els que el coneixien, però, era un home discret que no buscava grans protagonismes ni confrontacions. «Jo faig d'abat perquè m'han elegit els monjos», repetia sempre al president de la Fundació Joan Maragall, Antoni Matabosch. Malgrat tot va ser un monjo de fortes conviccions que transmetia amb declaracions clares i contundents i aparicions polèmiques. Només cal pensar en la polseguera que es va aixecar quan va dir públicament que calia un canvi en la moral catòlica fent referència al tractament de la sexualitat, l'homosexualitat i l'eutanàsia. L'abat emèrit també serà recordat com la persona que va defensar el diàleg per a la resolució del conflicte al País Basc i que va donar suport al conseller en cap de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira quan es va fer públic que havia mantingut converses amb ETA l'any 2004.
En l'àmbit religiós, l'abat Cassià va apostar per la renovació de l'Església catalana en els moments de la transició i per l'acostament d'aquesta a la societat amb la posada en pràctica del Concili Vaticà II. Per això, el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el definia ahir com l'abat del postconcili», i el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, destacava la seva «coherència i valentia» per tirar endavant «en moment difícils». L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, hi afegia: «En mi quedarà el record d'una persona que estimava profundament l'Església.» L'abat Cassià es va mostrar obertament crític amb algunes de les posicions adoptades pel Vaticà i per la Conferència Episcopal Espanyola.
Personatges del món religiós, social, polític i alguns dels seus coneguts més propers utilitzaven ahir les mateixes paraules per descriure'l: bo, obert, lliure, amb una gran sensibilitat social, català, universal, tranquil i crític a la vegada, a més de bon conseller, ja que sabia escoltar. Cassià Maria Just va néixer a Barcelona el 22 d'agost de 1926. Va ingressar a l'escolania el 1939 i al monestir el 1942. Feia, doncs, 64 anys que era monjo benedictí a Montserrat. L'any 1966 va ser triat per la resta de monjos per ser l'abat en substitució de l'abat Aureli Maria Escarré, que es va haver d'exiliar per les seves crítiques al franquisme. Va cercar el consens entre les diferents sensibilitats que hi havia a la comunitat i ho va aconseguir. «Va treballar perquè Montserrat es trobés oberta a tothom, tal com li havia dit Pau VI», recordava ahir l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler. L'any 1989, l'abat emèrit va renunciar al càrrec. El va substituir Sebastià Maria Bardolet. Es va dedicar als temes que l'apassionaven, com ara la música i l'acompanyament i ajut a les persones sense recursos o amb alguna discapacitat o malaltia mental.
L'abat va cursar estudis superiors de música, orgue i cant gregorià a l'Institut Pontifici de Música Sacra, a Roma, i els va ampliar a París. Era un dels organistes titulars de la basílica de Montserrat, cosa que va deixar clara ahir l'abat Soler en explicar que «dissabte passat va fer un petit concert». De fet, el monjo va intentar mantenir una vida normal al monestir fins al final, malgrat que en els darrers mesos la seva malaltia s'havia anat agreujant. A banda de la música, era un home pròxim als problemes socials. Va col·laborar amb diverses entitats, com ara la Fundació Catalana Tutelar Aspanias, Acció Solidària Contra l'Atur, Fundació Vidal i Barraquer, la Fundació per la Pau i la Fundació Cassià Just. Tant Francesc Domingo, president d'Acció Solidària contra l'Atur, com Elena Calandria, de la Fundació Cassià Just, destacaven ahir la proximitat del l'abat emèrit i el compromís amb els projectes que ell va impulsar i fins i tot presidir. Montserrat Baró, persona molt propera a l'abat i presidenta de l'Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament, lamentava la seva mort: «Ha estat una gran pèrdua per a tothom.» Segons Baró, l'abat Cassià va saber acostar-se a polítics, intel·lectuals, persones d'empresa i col·lectius sense recursos amb la mateixa senzillesa. L'entitat Església Plural destacava ahir la tasca de l'abat emèrit per acompanyar els cristians compromesos en la renovació de l'Església.
Avui continuarà oberta la capella ardent que es va instal·lar ahir a Montserrat. La comunitat va viure una jornada difícil perquè també va morir el monjo Romuald Maria Díaz, que serà enterrat avui.
)
