Convergència i Unió va resistir la bipolarització de la campanya –en l'àmbit general, entre el PSC i el PP, i en l'àmbit gironí, entre ERC i el PP– i va repetir els resultats de fa quatre anys, tant en percentatge de vots –més d'un 27%– com en nombre de diputats. Així, Jordi Xuclà i Montse Surroca seran els dos representants, de Convergència i d'Unió, al Congrés. Xuclà repetirà, mentre que l'escalenc Josep Maria Guinart deixarà el seu lloc a Surroca.

Si bé els primers sondejos obrien la possibilitat al fet que CiU perdés un escó, a mesura que va anar avançant la nit electoral els ànims van anar in crescendo. Primer, perquè de seguida es van esvair els dubtes i va quedar clar que la federació repetiria resultats, tant a Girona com a Catalunya; això, comparat amb la patacada d'ERC i la davallada de les altres forces minoritàries, tenia un valor afegit. I, segon, perquè el PSOE va passar de vorejar la majoria absoluta a allunyar-se'n prou perquè CiU sigui l'única força que li pot garantir, ella sola, la governabilitat.

El cap de llista al Congrés, Jordi Xuclà, es va mostrar satisfet pels resultats i perquè CiU tindrà «un paper determinant» la pròxima legislatura, amb la qual cosa recuperarà la clau perduda en les eleccions del 2004 que tant havien reclamat durant la campanya. Però bona part del discurs de Xuclà va anar adreçada a ERC, a qui va convidar a «obrir una reflexió sobre les aliances, ja que aquest resultat és producte del tripartit». A més, va atribuir el tercer diputat del PSC en part a la campanya d'ERC per aturar el PP, que creu que va beneficiar els socialistes. Finalment, es va mostrar satisfet perquè el PP continuarà sense diputat gironí.