El descens de la participació, de gairebé cinc punts, va beneficiar clarament els socialistes i va castigar amb contundència Esquerra, que fa quatre anys s'havia convertit en la quarta força política al Congrés. El revés deixa els republicans sense cap representant de Lleida, i fins i tot perden el de Tarragona, la demarcació d'on provenen un bon nombre de dirigents del partit. ICV-EUiA va ser l'altra víctima de la jornada. A última hora de la nit, perdia un dels dos diputats que tenia a Madrid. Això, i la davallada d'Izquierda Unida, el seu soci estatal, li posa les coses difícils per mantenir grup parlamentari propi a Madrid. Com Esquerra, Iniciativa haurà de negociar de valent per obtenir les cinc firmes indispensables per poder tenir grup parlamentari propi a Madrid.

Tot indica que el català emprenyat –una figura creada per il·lustrar el descontentament dels ciutadans cap a la gestió del govern de l'Estat– votava sobretot Esquerra. I, pel que es desprèn dels resultats, ahir va optar per quedar-se a casa. L'altra lectura –tan sorprenent com inevitable– és que una gran majoria dels catalans no ho estaven, d'emprenyats. O que els ha passat l'empipament i han acabat impregnats de l'optimisme que el PSC ha repartit durant la campanya. Ni la retallada de l'Estatut, ni la crisi de rodalies, ni els esvorancs del TAV, ni l'apagada del mes de juliol a Barcelona, no va passar factura al partit del govern. La victòria dels socialistes a Catalunya va ser històrica i inapel·lable. Guanyen dos diputats a Barcelona, un a Girona i un altre a Tarragona. En total, arriben als 25, quatre més que els assolits el 2004 i, com aleshores, són la llista més votada a les quatre demarcacions catalanes.

El PP va ser l'altre guanyador clar de les eleccions a Catalunya. El relleu en el lideratge i l'enduriment del missatge defensat per Dolors Nadal han donat bons resultats als populars, que guanyen dos diputats: als sis que tenien a Barcelona, n'hi afegeixen un a Lleida i un altre a Tarragona, les demarcacions on ERC ha deixat de tenir representació.

Es pot dir que CiU ha sortit indemne de la contesa. Manté els deu diputats de l'última legislatura i es manté com la segona força a totes les demarcacions. Amb la desfeta d'ERC, la federació recupera el paper de principal representant del nacionalisme català al Congrés, però amb els resultats a la mà ho té difícil, per no dir impossible, per exercir el paper determinant que reclamava.