| |||||
![]() | |||||
| |||||
![]() | |||||
| |||||
![]() |
|
![]() |
dilluns, 10 de març de 2008 > Punt i a part.. El PP amplia el seu avantatge al País Valencià i Esquerra Unida desapareix
E. ORTS. València
El País Valencià ha tornat a demostrar que és un dels dos grans graners del PP a l'Estat, al costat de Madrid. Els conservadors van pujar de disset diputats, que van obtenir en 2004, a dinou anit. No obstant això, la seua victòria no va variar el nombre d'escons aconseguits pels socialistes, que es mantenen en catorze, igual que en 2004. El PP creix en representació però ho fa a costa d'Esquerra Unida, que desapareix del Congrés (fa quatre anys va guanyar un diputat). El segon diputat que ha guanyat el PP l'ha aconseguit de la disputa per l'escó de més que enguany estava en joc a Alacant, gràcies a l'augment de població registrat en aquesta circumscripció. Al 84,20% de l'escrutini, el percentatge dels conservadors (51,73 %) era sensiblement inferior al que es va registrar en les eleccions autonòmiques de 2007 (53,27%) —que els va permetre governar la Generalitat amb majoria absoluta—, però superior al de les generals del 2004 (47,5%). El PSPV-PSOE (40,79%), que havia apostat fort per les tres circumscripcions valencianes (amb llistes encapçalades per Fernández de la Vega, a València; Jordi Sevilla, a Castelló, i Bernat Sòria, a Castelló), ha mantingut un percentatge acceptable de vots: perd menys d'un 2% de suport respecte a 2004. El PSPV-PSOE, que actualment és regit per una gestora, després de la dimissió del seu secretari general, Joan Ignasi Pla, confirma la dualitat de les seues participacions en processos electorals: a les autonòmiques baixa però a les generals es recupera. Amb tot, la distància entre els dos grans partits és molt ampla. Ahir el PP va traure 11 punts al PSPV-PSOE. Els socialistes no guanyen al País Valencià cap convocatòria electoral des de 1991. Esquerra Unida (2,72% dels vots), que va patir una important escissió quan faltaven poques setmanes per l'inici de la campanya, va perdre el representant que mantenia al Congrés, un fet que no s'havia produït en tot el període democràtic (a excepció de les eleccions de 1982). L'altra decepció és la del Bloc Nacionalista Valencià (1,04%), coalitzat precisament amb l'escissió d'Esquerra Unida. |
ESTEBAN G. PONS candidat del PP a València Rajoy preferia Rita Barberá, però Pons ha fet un gran paper. El victimisme davant Zapatero ha estat decisiu. |
![]() |
NOTÍCIES RELACIONADES |
![]() | |||
![]()
|