La nit electoral, a l'hotel Majestic de Barcelona, va ser plàcida. Alguns sondejos de darrera hora podien fer preveure una davallada en picat de tots els partits catalanistes, però de seguida els primers resultats de vot escrutat van situar CiU amb 9 –primer– i després amb 10 diputats.
El nucli dur de la federació va seguir de prop un escrutini que es va mantenir invariable per als seus interessos. A les circumscripcions de Girona, Tarragona i Lleida no tenien possibilits de créixer. I a Barcelona es van mantenir expectants amb vista a aconseguir un setè diputat que els hauria atorgat l'onzena d'escons.
Quan aquesta possibilitat virtualment es va esvair, amb un 80% del vot escrutat, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas van comparèixer davant la militància i els mitjans de comunicació. Eren les 22.35 de la nit i la militància va començar a aclamar Duran minuts després d'escridassar l'aparició del republicà Josep-Lluís Carod-Rovira a la pantalla gegant, des d'on seguien l'especial de TV3.
Pel president de CiU, Artur Mas, els deu escons eren un «resultat bo i positiu per a les posicions que defensava CiU». I més, tenint en compte la polarització i l'«esforç» que Josep Antoni Duran i Lleida ha hagut d'afrontar tot just després de l'extirpació d'un tumor pulmonar.
El cap de llista de CiU també va manifestar la seva satisfacció i orgull pel resultat dels comicis. Per Duran, CiU és l'únic partit catalanista amb «grup parlamentari propi» i es destaca com a «força política central» al Congrés, i pot ser decisiva a l'hora de pactar amb el PSOE. Els socialistes, però, tindran altres opcions aritmètiques a l'hora de sumar majoria.
NO MOURAN PEÇA
Duran va descartar, tal com s'havien compromès, la possibilitat de donar suport a la llista perdedora. Però també va marcar distàncies respecte als socialistes: «No ens correspon a nosaltres moure peça», va dir Duran, i per això esperaran una trucada de Rodríguez Zapatero.
De tota manera, el cap de llista de CiU va recordar que els socialistes hauran d'assumir els «compromisos electorals i programàtics» de la federació. Entre ells, i com a requisit previ per a les converses, Duran i Lleida ja ha esmentat reiteradament la publicació de les balances fiscals. I, a banda, Convergència i Unió posarà l'accent en el desplegament de l'Estatut, la definició del nou model de finançament abans del 9 d'agost i el traspàs per fases de la competència de tota la xarxa ferroviària catalana de l'Estat a la Generalitat.