El bipartidisme es va imposant a l'Estat espanyol. El PSOE i el PP han pujat d'escons tots dos. Els socialistes, impulsats pels quatre diputats catalans que el PSC ha aconseguit de més; el PP, esgarrapant-ne d'aquí i d'allà. Un impuls insuficient per amenaçar de veritat el PSOE. Els socialistes, contents, perquè han guanyat les eleccions generals i el Partit Popular, menys satisfets, perquè han tingut un bon resultat, però insuficient per arribar a La Moncloa.
En el rànquing d'alegries després vindria CiU, que passa de 10 a 11 escons, i el PNB i el BNG, que han aguantat el ruixat i mantenen el nombre de diputats. El PNB ha perdut un escó per Biscaia perquè hi havia un diputat menys en joc. O sigui, gairebé tot igual. També Coalició Canària, que ha tingut una escissió durant aquesta legislatura ha perdut un diputat.
Les llàgrimes vindrien bàsicament d'Esquerra Republicana de Catalunya. Patacada considerable per a ERC. Càstig dels electors, que o no van votar els republicans o es van quedar a casa, segons deia el mateix Josep-Lluís Carod-Rovira. Una pèrdua de cinc escons, que deixa ERC sense grup parlamentari. I també patacada per a IU. El seu coordinador general, Gaspar Llamazares, ja ha anunciat que no es tornarà a presentar i que d'aquí a uns mesos hi ha d'haver una assemblea d'IU per decidir què fan en el futur. Izquierda Unida ha estat devorada gairebé totalment pels socialistes i Llamazares s'ha convertit en la primera víctima política del 9-M.
L'entrada d'UPiD, el partit de Rosa Díez, ha estat la gran novetat. Aquest partit gairebé iguala en vots el PNB. Un bon resultat per aquesta exsocialista que políticament s'ha anat situant en l'antinacionalisme.
En tot cas queden clares unes quantes coses. Al PP la política de crispació i enfrontament que ha practicat aquests últims quatre anys, li fa guanyar vots, però també dóna força a la mobilització dels socialistes per frenar-lo. Bàsicament dels socialistes catalans. Rajoy aconsegueix vots a tot arreu amb la seva política anticatalana, però a Catalunya, més mobilització en contra. Hauran de valorar si els val la pena.
PARTICIPACIÓ SEMBLANT
Les crides a l'abstenció fetes per ETA i l'esquerra abertzale no han tingut èxit. La participació va ser molt semblant a la del 2004. I la victòria socialista, Zapatero la va dedicar no només a l'última víctima del terrorisme, l'exregidor socialista Isaías Carrasco, sinó també als guàrdies civils morts a Capbreton i als dos equatorians morts en l'atemptat de Barajas amb què ETA va donar per trencada la treva i que va canviar el panorama polític espanyol.
Finalment a partir d'avui es començaran a veure les conseqüències entre els partits que han sortit més malparats. Les tensions internes que havien estat més o menys controlades fins ara a ERC i a IU, sens dubte començaran a esclatar. Serà la factura del 9-M.