A hores d'ara sembla increïble, però en les eleccions generals del 1996 Izquierda Unida, llavors una coalició electoral creada al voltant de l'històric Partit Comunista d'Espanya (PCE), va obtenir més de dos milions i mig de vots i vint-i-un diputats, una xifra que ja li agradaria assolir a Gaspar Llamazares, líder actual d'IU. Aquest metge de professió, encallat entre el PSOE i la dissidència interna, estarà prou content si aconsegueix repetir els cinc diputats (entre els quals dos de catalans i un de valencià), que va obtenir l'any 2004.

Nascut a Logronyo en una família de sis germans, Llamazares va criar-se, però, a la «comunista» Astúries on, seguint la tradició familiar, va estudiar medicina. És des d'Astúries, justament, des d'on llança la seva carrera política que culmina l'any 2000 quan substitueix l'històric Julio Anguita al capdavant d'IU, llavors ja més un partit que no pas una coalició. Contràriament al que havia fet a Astúries, on va rebutjar pactar amb el PSOE, la qual cosa va portar el PP al govern regional, des de la direcció d'IU ha protagonitzat un apropament als socialistes, de conseqüències nefastes per als seus rèdits electorals. Reelegit pels pèls l'any passat al capdavant d'IU, s'enfronta com pot al bipartidisme creixent –el seu avatar crema fotos del Rei a internet i després se'n penedeix–, mentre es continua oferint als socialistes pel que sigui. De la vella cançó comunista, ningú sembla recordar-se'n. Llamazares prefereix parlar del sociòleg Zygmunt Bauman o de l'economista Keynes, tot i que, segons assegura, «el pensament de Marx continua essent molt fresc».